Dilluns, 23 de febrero Fets 6,8-15
“Com la cara d’un àngel”. Així és com veien en el Sanedrí a Esteve, però això no el va lliurar
de la condemnació. Ens recorda les paraules de l’evangeli de Joan: “la llum va venir al món,
però els homes es van estimar més les tenebres que la llum, perquè les seves obres eren
dolentes”. El mateix passa amb els grans d’entre els jueus. No poden tolerar la cara d’un àngel.
Que el Senyor ens doni forces per mantenir-nos ferms en els moments difícils de la vida.
Dimarts, 24 de febrero Fets 7,1-16
En aquest passatge comença el gran discurs de testimoni i de comiat d’Esteve. Davant
del Sanedrí fa un repàs de la història del seu poble per arribar a jutjar i condemnar
aquells que el jutgen, i tenen poder de destruir-lo. En aquesta primera part,
es refereix als patriarques i la seva història portada per Déu mateix.
Preguem perquè Déu condueixi la nostra història.
Dimecres, 25 de febrero Fets 7, 17-29
Comença a parlar de Moisès, l’altre gran capdavanter de la història d’Israel.
En aquest passatge Esteve recorda el temps que Moisès va passar a la cort
de Faraó on es va preparar per ser un gran dirigent polí-c i militar. Destaca
la seva lleialtat al poble en matar un egipci. El propòsit de Déu era salvar el
poble, malgrat que els hebreus aleshores no ho van entendre.
Dijous, 26 de febrero Fets 7,30-43
Esteve es refereix als segons quaranta anys de la vida de Moisès. Van ser els anys
del desert, on va veure l’esbarzer que es cremava i no es consumia. La seva intenció
és mostrar l’obra pacient de Déu en un poble poc disposat a deixar-se portar per Ell.
És el poble que es va rebel·lar contra Moisès i es va fer el vedell d’or per adorar-lo.
Deixa’t sempre portar per Déu. Sense presses.
Divendres, 27 de febrero Fets 7,44-52
La persecució no sempre és dolenta a la vida de l’església. Evidentment que fa mal. Però a
vegades també serveix per despertar una església adormida, i recordar-li la seva missió. Això
va passar a Jerusalem on la persecució va dispersar els creients i els va portar a predicar l’evangeli a d’altres indrets. Qui ho fa, i molt bé, és Felip, que no era un apòstol, sinó un diaca.
Perquè la tasca d’evangelitzar és per a tothom.
Tots plegats hem de recobrar la nostra tasca d’evangelitzar. Demanem-ho al Senyor.
Dissabte, 28 de febrero Fets 7,54-60
A Esteve sempre li correspondrà l’honor d’haver estat el primer màtir de
l’església cristiana. La paraula “màrtir” vol dir només testimoni, però en la
pràctica es va anar emprant per distingir aquells que havien donat tes-moniatge
fins a la mort, per Crist.
Fes-me, Senyor, testimoni teu fins a la fi de la meva vida.
Diumenge, 1 de març Fets 8,1-8
Esteve arriba a la conclusió del seu discurs. Recorda el tabernacle del desert i el temple de
Jerusalem, però recorda que “l’Altíssim no habita en cap edifici fet per mans d’home”. La ira
dels membres del Sanedrí s’encén quan Esteve aplica la història, i recorda com el poble d’Israel
va perseguir sempre els profetes, el mateix que ells fan. Teniu la llei, però no l’heu guardada.
Tot estava a punt per a la tragèdia final: la mort d’Esteve.
Que el Senyor ens doni la força de dir sempre la veritat, sense embuts.