Dilluns, 18 de novembre
1 Samuel 19, 1-8
L’amistat de Jonatan i David salva la vida de l’escollit de Déu, encara que per poc temps. L’enveja i la por són males conselleres i a la fi, el vell rei deixarà d’escoltar a les persones sensates que l’envolten per fer cas de les seves temences. Però ara David segueix al seu servei, perquè ell no imposà, ni al poble ni el rei, el ser escollit del Senyor.
Dimarts, 19 de novembre
Salm 18, 21-51
Aquell que ha vist la seva vida en perill, aquell que ha estat perseguit per enemics, el que ha de fugir dels germans perquè volen matar-lo, … el que es just però que rep injustícia dels homes, aquest es el que clama a Déu, perquè ell li dóna la victòria. El cant del rei que no té corona però que confia en la mà del Déu poderós que l’allibera de la mort.
Dimecres, 20 de novembre
1 Samuel 21, 1-10
Ahimèlec donà a David i als seus homes provisions, els hi donà els pans sagrats, aquells que eren solament per els sacerdots, trencant la llei del Senyor. Però, sota quina situació una llei pot ser trencada? Trobarem aquest episodi relatat als evangelis, donant la raó al sacerdot i a David, perquè la fam del perseguit es abans que la llei.
Dijous, 21 de novembre
Salm 34
La lloança de David no és pas la demagògia d’un rei, assegut al tron, que ha rebut per heretat del seu pare la riquesa i el poder. La lloança de David es basa en l’experiència d’haver viscut la salvació de Déu en les experiències de la seva vida. Fem memòria, mirem enrere nostre i recordem com Déu ens ha salvat i beneit, com ell ens ha acompanyat en els camins difícils, com ell ens ha fet arribar la seva alliberació.
Divendres, 22 de novembre
2 Samuel 1, 1-16
I el rei morí, el rebutjat de Déu va perdre la seva vida al camp de batalla, juntament amb homes valents i estimats. El rei havia mort, però el nou rei no riu, no crida de goig, perquè el qui ha mort era ungit del Senyor. Aquell que va declarar haver mort al rei morí a mans de l’escollit de Déu, perquè no era misericòrdia, sinó que amb aquella mort esperava una recompensa.
Dissabte, 23 de novembre
2 Samuel 1, 17-27
El dolor per la mort del rei, el patiment per la mort de l’amic. El camí de David no ha estat pas fàcil mentre Saul regnava, però davant el que podria semblar un alliberament de la seva creu, David honora la vida d’aquells que havien servit al poble i havien conviscut amb ell.
Diumenge, 24 de novembre
2 Samuel 2, 1-7
Després de la mort del rei, Judà escull com a nou rei a David, però les tribus del nord, d’Israel no van acceptar-lo. La guerra va durar més de set anys, durant aquest temps van morir molts homes, innocents o no, però a la fi persones que queien per les lluites de poder. A la fi David fou coronat rei de tot Israel, i la pau s’establí en mig del poble de la promesa.