Dilluns 16 de setembre
Salm 127
Tot el esforç que requereixen les nostres tasques, tot allò en el que ens afanem i pel que lluitem hem de fer-ho amb la confiança de que Déu ens vol ajudar, ens vol acompanyar en les tasques que realitzem. No menyspreem la mà que el Senyor es ofereix per treballar en el nostre dia a dia.
Dimarts 17 de setembre
Hebreus 12, 1-3
La carrera que tenim per davant és llarga i costosa, la tasca del Regne de Déu és complicada, perquè aquest món no vol renunciar a la injustícia, però en Jesús tenim la nostra esperança, perquè ell no va renunciar a la seva tasca per por, sinó que va assumir allò de complicat que tenia per portar-nos la salvació.
Dimecres 18 de setembre
Sofonies 3, 1-5
Aquell poble alliberat de l’esclavatge havia oblidat que era viure en el país del faraó i, a la fi, havien construït el seu país, la terra que Déu els hi havia regalat, com un altre imperi d’opressió. No ens deixem enganyar, que les nostres paraules siguin plenes de contingut, que la coherència sigui la senyal del nostre viure. No podem adorar el Déu que allibera i esclavitzar els que tenim al costat.
Dijous 19 de setembre
Deuteronomi 4, 32-40
Si mirem enrere, si mirem la història que ens ha portat fins aquí, veure’m com la mà de Déu ens ha acompanyat, Ell ens ha alliberat de perills, Ell ens ha guiat pel desert, Ell ha complert les seves promeses en mig nostre. L’esperança que tenim davant no es vana, ve fiançada en la confiança de que Déu no ens ha abandonat mai, la seva paraula sempre ha estat en mig nostre.
Divendres 20 de setembre
Salm 46
Déu és la nostra muralla, Ell és el nostre ferm castell, no hi ha seguretat més gran que aquesta: en mig nostre el Déu de tots els déus, el creador de tot i el sostenidor de tot, s’aixeca com un baluard. No trontollarem perquè el Senyor és en mig nostre per sostindre’ns.
Dissabte 21 de setembre
Romans 4, 1-5
No treballem per el poble de Déu per a guanyar-nos la fe, sinó perquè tenim fe és que podem treballar, no esperem una recompensa, sinó que com hem rebut un regal ens esforcem. El que fem pels altres ho fem perquè ho va fer primer per a nosaltres.
Diumenge 22 de setembre
Lluc 4, 16-21
Jesús, el Déu encarnat, és l’alliberació promesa. En Ell els desvalguts, els que ja no tenen res, troben la confiança de que Déu no els oblida. Assumim nosaltres la seva tasca? Ens refermem en les seves paraules i el seguim? Entre aquells que ja no tenen res hem de portar la salvació que hem rebut de gràcia.