Dilluns 23 de setembre
Amós 3, 3-8
La Paraula del Senyor s’aixeca i crida contra la opressió i l’esclavatge d’aquest món. La Paraula del Senyor no consenteix la injustícia i la falta de dret. La Paraula del Senyor crida, l’hem escoltat? Hem sentit dir a Déu que vol per la seva creació? Ens quedarem aturats o treballarem per a complir la seva Paraula?
Dimarts 24 de setembre
Proverbis 2, 1-6
A què dediquem les nostres forces? Què cerquem per construir les nostres vides? La saviesa, el seny i l’enteniment són els tresors més importants, no hi ha diner ni riquesa que pugui comparar-se. I tot això ho trobarem en el Senyor, en escoltar la seva paraula, en sentir la seva veu.
Dimecres 25 de setembre
Filipencs 1, 27-30
La vida en el Crist és una vida de lluita, de lluita contra la injustícia, contra el que de dolent hi ha al nostra voltant. La gràcia que hem rebut la demostrem adquirint els mateixos compromisos que Jesús va mantenir entre nosaltres. No és fàcil, però aquest és el signe de la nostra salvació.
Dijous 26 de setembre
Isaïes 25, 1-5
Davant un món d’injustícies, les víctimes innocents criden a Déu, i confien en la seva salvació, perquè Ell és el refugi dels que ja no tenen res. Podem confiar en tot allò de seguretat que aquest món ens dóna, però a la fi aquell qui serà el nostre aixopluc és el Déu que salva.
Divendres 27 de setembre
Salm 18, 1-7
El Déu Totpoderós escolta a la seva creació, Ell ens salva, Ell no va oïdes sordes a les nostres pregaries, ni es gira d’esquenes per no veure el nostre dolor. Ell és la nostra força, el nostre baluard, que ens salva. Confiem en les seves paraules, en Ell no hi ha engany.
Dissabte 28 de setembre
1 Timoteu 4, 9-10
Treballem per Déu, ens esforcem per ell, perquè en ell tenim posada la nostra esperança. Déu es la salvació de totes i tots, sobretot dels qui creuen, perquè aquí i ara ja la podem viure.
Diumenge 29 de setembre
Ezequiel 46, 1-7
Un dia, per lo menys un dia a la setmana, la porta que es tancada els dies feiners s’obrirà, i ho farà per presentar davant del Senyor els sacrificis d’acció de gràcies, i les ofrenes per el perdó. Per lo menys, un dia a la setmana dirigents i poble s’acostaran a la presència de Déu, per tindre, per lo menys aquell dia, comunió amb ell.