Dilluns, 16 de febrero Fets 4,32-35
Quan mirem el món ideal i busquem una fórmula per fer-lo realitat, de seguida pensem
en aquest temps de l’església de Jerusalem. L’amor els havia unit en un sol cor i
una sola ànima i s’es-maven fins al punt de posar-ho tot al servei de tots. Van aconseguir
que entre ells no hi hagués pobres. Tots aportaven el que podien per afavorir
els altres.
Fes-nos, Senyor, generosos els uns amb els altres.
Dimarts, 17 de febrero Fets 4,36 – 5,11
La primera mentida contra l’Esperit Sant de la que se’ns dóna notícia. Lluc ho vol remarcar:
no és mentir als homes, tractar d’enganyar-nos els uns als altres, cosa que fem tots, malgrat
saber que no és admès per Déu. Aquí es tracta d’enganyar Déu. Els homes ens podem mentir
els uns als altres, i mai no saber-ho. Però, qui vol enganyar Déu no sap el que es fa. L’introdueix en el seu món en lloc de deixar-se introduir en el de Déu. En la mort d’aquest matrimoni, els creients van veure la ira de Déu.
Que el nostre sí sigui sempre sí i el nostre no, no.
Dimecres, 18 de febrero Fets 5,12-16
El passatge ens parla del primer lloc públic de reunió dels cristians: el pòrtic de Salomó.
Aquest pòrtic era la columnata que hi havia a la part oriental de l’atri dels gentils, a l’esplanada del temple. La gent se n’apartava. Parlaven bé dels cristians, però no s’hi ajuntaven. El que els movia de veritat i els portava a acostar-se als apòstols era el poder que aquests tenien de fer miracles.
Que el nostre lloc de reunió sigui també porta del cel.
Dijous, 19 de febrero Fets 5,17-26
Entre les veus de por, de gelosia i de venjança dels membres del Sanedrí, una veu
sensata: la de Gamaliel. No era un home desconegut, tot al contrari. Era un dels
mestres de la llei més importants que pertanyia al grup dels fariseus i representava
el corrent teològic liberal. Va ser mestre de Pau (22,3). “Si és cosa d’homes es destruirà
tot sol; però, si és de Déu, no aconseguireu destruir-los”.
No vulguem fer la guerra pel nostre compte, sinó l’obra de Déu.
Divendres, 20 de febrero Fets 5,27-33
El testimoni dels apòstols es fa cada vegada més clar i valent. Crist és per a ells cada
vegada més real, i el seu poder els enforteix per afrontar tot el que vingui. La dreta
de Déu és amb ells. No solament són testimonis de Crist, sinó que hi afegeixen el de
l’Esperit Sant, cada vegada més evident a la seva vida. Mai no podem acceptar un no dels homes, si Déu ha dit sí.
Que el Senyor ens ajudi a fer-ho així.
Dissabte, 21 de febrero Fets 5,34-42
L’església primitiva, i fins el segle IV, va patir persecucions. A l’empresonament de Pere i Joan,
ara s’hi afegeix el de tots els apòstols. Ens diu el text que eren moguts per la gelosia; però,
en aquesta ocasió ho tenien malament. El Senyor allibera els apòstols, i els perseguidors no
arriben a saber ben bé com. El fet és que continuaven predicant. La lliçó que han rebut no els
canvia: envien un altre cop gent al temple per empresonar-los.
Encara hi ha gent a la presó per causa de Crist.
Preguem per ells.
Diumenge, 22 de febrero Fets 6,1-7
Es tracta del nomenament dels primers diaques. A poc a poc aniran sorgint a l’església
els diferents ministeris per al servei de la comunitat. El primer que havia sorgit
era el de la predicació de l’evangeli. Ara, la necessitat de la gent i la necessitat de
repartir el menjar fa que la comunitat elegeixi set diaques. Esteve serà el de més
anomenada entre ells.
Preguem pels diaques de la nostra església. Proveu de recordar-los pel nom