Dilluns, 9 de desembre
2 Reis 25, 8-21
Primer el regne d’Israel, després del regne de Judà, tots van ser trets de la terra de la promesa, perquè tots van ser a la fi infidels. Déu no trobà cap portador de la seva promesa, però l’esperança era oberta. De vegades passem temps difícils, en els que sembla que mai arribarà la llum del dia per esvair la foscor, però no hem de perdre l’esperança, el demà pot arribar en qualsevol moment.
Dimarts, 10 de desembre
Salm 89, 20- 38
La promesa per David és fidel, és perpetua. Del llinatge de David, de la seva casa, sortirà victoriós aquell que tindrà un regne per sempre. Els fills de David van errar, el poble es va esgarriar, però la promesa perdurà, perquè la salvació vindria de David, vindria d’Abraham.
Dimecres, 11 de desembre
Eclesiastès 1, 2-11
La desesperança del profeta és, en moltes ocasions, un sentiment compartits per molts. Què hi ha de nou? Quan deixarem de repetir el mateixos errors? Viure i morir, el destí de qualsevol, un destí que es repeteix. Però rere aquest cicle que sembla no tindre fi hi ha una esperança, la de la promesa. El fill de David, el fill d’Abraham, entraria en aquest cicle sense fi per trencar-lo i oferir-nos la certesa d’una esperança.
Dijous, 12 de desembre
Osees 3, 1-5
La infidelitat no durarà per sempre, perquè el descendent de David vindrà i el poble d’Israel tornarà al Senyor, seguint el seu nou rei. La promesa avança cap a la manifestació del veritable fill de Déu, que mostrarà un nou camí. El desig de Déu és que el seu poble es torni dels seus mals fers, el desig de Déu es fer bé als que estima.
Divendres, 13 de desembre
Zacaries 12, 1-10
Déu donarà la victòria, Déu tornarà a fer germans aquells qui s’han barallat. La promesa a la casa de David segueix ferma en el discurs profètic, perquè el Senyor de l’univers, el creador de tot, ell és qui parla i promet, i ell complirà la seva paraula.
Dissabte, 14 de desembre
Isaïes 55, 1-13
Quan ens trobem perduts i abatuts, quan no hi ha sortida, és Déu mateix qui crida al seu poble, és Déu qui els recorda que les seves promeses es fan realitat. Però els seus camins no són els nostres, i moltes vegades ens perdem en la desesperança de no veure futur. Però la paraula de Déu no tornarà buida, mai.
Diumenge, 15 de desembre
Ezequiel 37, 21-28
És el mateix Déu el que tornarà a unir al poble, un poble que ara serà més gran i més variat del que mai haguessin imaginat. És Déu qui posarà al nou rei, que portarà a tots els homes i a totes les dones a viure en els seus camins. És Déu qui farà una nova aliança que ja no es trencarà mai. Sempre és Déu qui ve a buscar-nos, sempre és ell, perquè per nosaltres solament té amor, misericòrdia i perdó.