Dilluns, 2 de desembre
2 Samuel 16, 15-23
Tal i com havia predit Natan, a la llum del dia, perquè tot el poble en fos testimoni, seguint el consell d’Ahitófel, Absalom es fa amb les dones del rei, reclamant així el seu poder. En tota lluita entre bàndols hi ha persones que canvien de jaqueta per treure’n profit, però nosaltres em de confiar en Déu i ser coherents amb allò que creiem davant d’ell.
Dimarts, 3 de desembre
2 Samuel 17, 6-18
El general en cap de les tropes de David, que havia rebut l’ordre de no tocar al seu fill, va acabar matant-lo mentre era penjat d’un arbre. La seva lleialtat el feia conscient del perill que Abasalom suposaria per la tornada al tron de David. Però aquella mort no era de justícia, i Joab va acabar mort en pagament per totes les culpes i accions que havia comés sense que el rei les sabés.
Dimecres, 4 de desembre
2 Samuel 19, 1-9
Igual que davant la mort de Saul i Jonatan, David s’estremeix davant la mort d’Absalom. El dol per ell no li deixa seguir endavant amb les seves tasques, però Joab l’obliga a comportar-se com un rei vencedor, i no com un pare dolgut per la mort del seu fill. La vida es plena de moments difícils, hem de ser conscients d’això, de que moltes vegades hem de parar per poder tornar a continuar.
Dijous, 5 de desembre
Salm 7
Moltes vegades la justícia ens falla, masses vegades rebem allò que no mereixem, qui ens vindicarà? El Senyor, el nostre Déu, ell és sempre just, ell és el nostre defensor i el nostre escut. Hem de saber confiar en la seva justícia, però també hem de saber aplicar-la, perquè potser que la injustícia i el patiment d’altres vinguin per la nostra mà.
Divendres, 6 de desembre
2 Samuel 23, 1-7
Arribem a la fi de la vida del rei David, un home que patir la persecució, però que també gaudir de la vida, un rei que fou bo, però que també fou dolent. A la fi, un exemple de qualsevol vida, en la que trobem els seus clars i obscurs. Però a la fi dels seus dies el càntic és per recordar la promesa, per enaltir l’esperança de que la benedicció arribar-hi, que la Paraula de Déu es compliria.
Dissabte, 7 de desembre
1 Reis 1, 28-40
En el seu llit de mort David decideix donar el seu reialme al seu fill Salomó, oblidant el que succeí amb ell mateix, que no són els homes qui escullen els portadors de la promesa, sinó Déu mateix. David havia viscut com a rei escollit per Déu, però el seu fill viurà com a rei escollit pels homes.
Diumenge, 8 de desembre
1 Reis 11, 31-39
La promesa feta a Abraham, la promesa feta a David, tot va quedar esquinçat pel mal fer dels homes i les dones que abandonaren al seu Déu per córrer rere els ídols. La fortalesa de la casa de David acabà amb ell mateix, però no per sempre. Perquè la Paraula de Déu sempre s’acaba complint.