Dilluns, 11 de novembre
Èxode 1, 1-14
El temps ha passat i la història d’una saga s’ha convertit en la història d’un poble. La família d’Abraham ja són els israelites, nombrosos, forts i hàbils. Els egipcis comencen a tindre por del seu poder, i l’imperi comença a oprimir-los, per aconseguir subjugar-los al seu govern. Els forasters sense terra comencen a patir el dolor de l’esclavatge.
Dimarts, 12 de novembre
Èxode 1, 15-22
Tornem a trobar la història d’unes dones, que s’enfronten als poders del faraó per salvar al seu poble. Aquestes llevadores sense nom fan portar endavant la promesa amb valentia, sense recular davant l’amenaça i la por. La història de la promesa és plena de persones anònimes que caminen en la mateixa fe d’aquells que recordem per nom.
Dimecres, 13 de novembre
Salm 105, 42-45
Déu, el nostre Senyor, no oblida mai, ell no és un déu de paraula fàcil, que parli per parlar. Tal i com Josep havia dit, va venir a buscar-los a la terra on eren estrangers per donar-los la promesa d’un lloc seu. Déu buscà als descendents d’Abraham a la terra d’Egipte per construir-los com el poble de la promesa. Al·leluia!
Dijous, 14 de novembre
Hebreus 11, 23-31.39
El camí de la promesa seguí endavant, però sense acabar de complir-se, fins que no arribar el Crist. La Paraula de Déu abasta molt més del que les nostres ments poden entendre, la Paraula de Déu és més gran que el que veiem a primera vista. Abraham pensà que Déu li donaria una terra per la seva família, però a la fi la promesa de Déu contenia en els seus mots l’esperança de la salvació per la humanitat.
Divendres, 15 de novembre
Rut 4, 13-22
L’estrangera vinguda dels camps de Moab fou la benedicció de la viuda Noemí, el fruit de les seves entranyes fou la benedicció de la humanitat. Jesús, fill de David, fill d’Abraham, el camí d’arribada del Messies no es traçà al cel lluny de la nostra vida, sinó en mig del mateix món al que havia de beneir. Perquè ell havia de ser el veritable nosaltres per poder salvar-nos.
Dissabte, 16 de novembre
1 Samuel 16, 1-14
Igual que Déu havia escollit a Abraham ara escollirà el rei del seu poble, però aquest no serà el qui esperava Samuel. Com a la història dels patriarques els hereus de la promesa no seran aquells que per primogenitura els hi corresponia, sinó que els fills petits rebran de mans de Déu la heretat de la seva Paraula.
Diumenge, 17 de novembre
1 Samuel 18, 6-15
David, escollit de Déu, no és pas encara rei d’Israel, sinó que està a les ordres del rei rebutjat, qui acaba per envejar la benedicció divina rebuda per el noiet. El vell rei té por perdre el seu poder i envia David lluny de la cort, però la mà del Senyor és amb ell i tot el que empren acaba en victòria. L’escollit de Déu va fent el seu camí cap al tron acompanyat per el Senyor.