Històricament, l’Església Evangèlica Espanyola (IEE) ha desenvolupat la seva vocació de servei per i per a la societat amb un fort compromís amb l’educació, entenent-la com una clau per al desenvolupament integral de la persona i del progrés social.
La seva preocupació sempre ha estat i serà la de ser, no una mera espectadora dels esdeveniments sinó un element crític, dinamitzador i mobilitzador de totes les actituds i accions que contribueixin des del principi cristià de respecte a la llibertat i dignitat de les persones, a crear un món més humanitzat.
És per aquesta raó que, davant la situació de crisi i canvis en els que actualment estem immersos, la IEE ha de fer sentir la seva veu davant les mesures com les preses recentment en matèria educativa, entre d’altres.
L’aprovació de la LOMCE (Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa ) posa en perill el dret a l’educació en igualtat d’oportunitats ja que és clarament antidemocràtica i segregadora.
Antidemocràtica, per dues raons principals: La primera, perquè ha estat elaborada sense diàleg i consens de tots els sectors implicats (comunitat educativa, agents socials i polítics) i aprovada amb l’únic suport parlamentari d’un partit, el del govern. I la segona, perquè planteja una organització jeràrquica del centre educatiu on la direcció té el poder absolut tant en qüestions pedagògiques com de gestió de personal i econòmica. Fins i tot podrà seleccionar professors i alumnes.
El Consell Escolar, òrgan en el qual estaven representats, a més de l’entitat titular i la direcció, els pares, professors i alumnes, passa a ser un òrgan merament consultiu, la qual cosa contravé al punt 7è de l’article 27 de la Constitució que diu: “els pares, professors ….. intervindran en el control i la gestió de tots els centres sostinguts per l’Administració amb fons públics … ”
Segregadora, per moltes raons, entre les quals cal destacar:
1r.- Imposa l’assignatura de Religió (catòlica), o la seva alternativa, amb caràcter avaluable i amb pes a l’hora d’arribar a la mitjana exigida per al següent nivell o accedir a beques i ajudes. Aquest tema tira per terra els llargs anys de lluita del món protestant per aconseguir una llibertat religiosa i uns Acords de Cooperació amb l’Estat en aquesta matèria.
Si portem la nostra mirada de nou a la Constitució, podem assenyalar el punt 3 de l’article 27 que diu: “Els poders públics garanteixen el dret que assisteix els pares perquè els seus fills rebin la formació religiosa i moral que estigui d’ acord amb les seves pròpies conviccions ” o l’Art 16: “Cap confessió tindrà caràcter estatal. Els poders públics tindran en compte les creences religioses de la societat espanyola i mantindran les consegüents relacions de cooperació amb l’Església catòlica i les altres confessions religioses “.
Amb aquesta llei s’ignora el principi bàsic de la llibertat de la persona per triar o no, una confessió religiosa, fent d’aquesta decisió un fet subjecte a qualificació. L’eliminació de l’Educació per a la Ciutadania, primordial per a l’educació en valors, contribueix a una visió mercantilista de l’educació.
2n.- Discrimina els alumnes i les seves famílies segons la seva capacitat econòmica ja que la llei, sota l’aparença de l’adaptació a l’entorn social, en realitat el que va a potenciar és l’aparició d’escoles de primera, segona i tercera categoria. Desapareixen les beques de menjador per als fills de persones amb dificultats econòmiques, però, es concedeixen ajudes econòmiques per a la compra d’uniformes en els centres privats.
La IEE sempre ha optat per tot el contrari, és a dir, ha reaccionat en contra del classisme a les seves escoles i col·legis, atenent, precisament i en primer lloc, als més desfavorits.
3r.- Permet la segregació per sexes, cosa que directament ens porta al nacionalcatolicisme i a concepcions socials i educatives que crèiem totalment superades i que per res respecten el principi constitucional, i cristià, que afirma que cap persona serà discriminada per raó de sexe, religió, raça …
4t.- És centralista: L’estat serà el que determini quines assignatures troncals i amb quin pes s’han d’implantar deixant a les autonomies menys marge d’intervenció. La llengua cooficial passa a ser una assignatura més quedant molt limitada la seva aplicació, és a dir, que no hi ha un reconeixement de la diversitat lingüística amb l’empobriment sociocultural que això comporta entre altres coses.
Així doncs, el Sínode de l’Església Evangèlica Espanyola, que reconeix la possibilitat i la responsabilitat per transformar aquest món i que està impel·lida a actuar per amor al pròxim, reclama un procés de diàleg i expressa el seu suport al fet que tota educació finançada amb fons públics sigui aconfessional, que atengui i respecti totes les persones per igual, independentment de les condicions, garantint el dret fonamental a l’educació i el respecte dels drets inherents a ell.
Participar del regne de Déu a la terra, aquí i ara , passa per construir un món més just i solidari.
Comunicat IEE.