Dimarts, 1 d’octubre
Gènesi 12, 1-5
La història del naixement de Jesús comença amb la crida a un home i a la seva família; no se’ns diu que ells mereixessin cap elogi, que Déu els escollí per les seves virtuts o les seves bones maneres de fer. Déu escollí una família i aquesta es posà en camí, un camí de fe en la confiança de que Déu compleix les seves promeses.
Dimecres, 2 d’octubre
Gènesi 12, 10-20
Totes les preocupacions d’Abraham a les portes de la terra d’Egipte van acomplir-se a la seva arribada, però Déu no perdonà faraó. Encara que moltes vegades la raó ens dóna arguments per dur a terme accions que no són del tot honestes, la nostra responsabilitat és veure quines seran les seves conseqüències, per nosaltres i per les persones que ens envolten i que, sense voler-ho, poden veure’s afectades.
Dijous, 3 d’octubre
Gènesi 13, 2-18
De tornada de la terra d’Egipte Abraham i Lot tenen que separar-se, perquè a la fi s’havien convertit en dos terratinents massa poderosos per conviure junts. Lot mira al seu voltant i escull, precisament, la part més prospera i fructífera, aquella que era la terra promesa a Abraham, mentre que ell té que recular cap a l’oest. Davant d’aquesta dificultat de que la promesa sigui complerta, Déu torna a formular-la. Les dificultats amb les que ens trobem no invaliden les promeses.
Divendres, 4 d’octubre
Gènesi 16, 1-15
“El Déu que em veu”, així anomenà l’esclava egípcia, Agar, al Déu d’Abraham i Sarai. La mirada de Déu es posa sobre els que passen dificultats, els seus ulls miren i veuen els que, moltes vegades, són oblidats pels demés. Abraham oblidà la dona que havia pres per esposa i al fill que ell havia engendrat, però Déu els tornà a casa i, sabent que Abraham tindria un fill escollit, va oferir-li a Ismael la promesa de la prosperitat, perquè Déu esmenà la gosadia d’Abraham i Sarai de fer complir ells mateixos les promeses de Déu.
Dissabte, 5 d’octubre
Gènesi 17, 3-14
La promesa de la benedicció es transforma en una aliança entre Abraham i tota la seva descendència. El signe de la circumcisió serà el senyal visible de la promesa de Déu: Jo seré el teu Déu i el Déu de la teva descendència. En aquesta promesa es basen les supliques d’alliberament del poble d’Israel en els seus pitjors moments, perquè la confiança de que tot allò que diu Déu és veritat no els abandona mai.
Diumenge, 6 d’octubre
Gènesi 20
Per segona vegada Abraham utilitza la mateixa estratagema amb la seva dona Sara, i altre vegada Déu ha d’intervenir perquè aquells que no tenen coneixement de l’engany no caiguin en desgràcia. Quantes vegades caiem en els mateixos errors? Quantes vegades cometem les mateixes imprudències? El més meravellós de tot és que la promesa feta es manté, Déu no retira la seva benedicció d’Abraham, sinó que justament després d’aquest episodi es compleix la seva paraula amb el naixement d’Isaac.