Una ressenya del 76 Sínode de la Església Evangèlica Espanyola
Sota el lema “Artesans de la pau, sembradors de la justícia” se’ns ha convocat al LXXVI Sínode General de la Iglesia Evangélica Española (IEE), celebrat a Madrid del 9 al 12 d’octubre.
El culte inaugural es va celebrar a l’església de Jesús (c/ Calatrava, 25). La cerimònia va ser molt concorreguda i va participar la coral de l’església de l’Esperança (Móstoles), que van aportar alegria i entusiasme amb les seves cançons. La predicació, com es costum, va estar a càrrec de la presidenta del presbiteri, la pastora Esther Ruiz, qui va meditar sobre el text de Jaume 3, 13-18 i ens va encoratjar a treballar per la justícia i la pau com a fills de Déu.
Com bé ens va recordar el president de la Comissió Permanent, Joel Cortés, va ser un sínode on vàrem fer camí. Entre l’hotel on estàvem hostejats i l’església El Salvador, on es van celebrar les sessions (c/ Noviciado, 5), vam poder mantenir bones converses i gaudir de les vistes i del clima madrileny.
La ponència del LXXVI Sínode General va ser pronunciada per Chirs Fergusson, secretari general de la Comunió Mundial d’Esglésies Reformades (WCRC). Les seves paraules ens van portar a la Confesión d’Accra (2004) i com poder fer-la present avui dia.
En relació els informes presentats, cal destacar l’obra social realitzada pels diferents presbiteris i per diferents institucions i associacions de la nostra església. No obstant, la crisi també les afecta i sovint la continuïtat de la seva bona tasca està en una situació difícil.
Atès que aquest any el sínode ha estat també en diumenge, l’organització va creure oportunament que els sinodals ens uníssim a les celebracions dominicals d’alguna de les comunitats del presbiteri. Vàrem poder gaudir de la companyia de germans i de litúrgies diferents als que estem acostumats.
Un dels aspectes que va portar més debat fou la Declaració de Manré, proposada per la Comissió Permanent per ser ratificada pel sínode. Es tracta de la feina de reflexió bíblica i teològica realitzada pel cos pastoral de la IEE sobre la inclusivitat a les nostres comunitats, tal i com va demanar l’anterior sínode (2013). Les posicions clarament diferenciades van donar lloc a un debat ric i intens en què tots vàrem poder escoltar i ser escoltats. La Declaració de Manré va ser acceptada i ratificada pel LXXVI Sínode General de la IEE.
Fa dos anys es va escollir Comissió Permanent, i per tant enguany tocava ratificar la seva gestió. El sínode va creure oportú i adient que es continués en la mateixa línia que fins ara, esperant que d’aquí dos anys haguem d’escollir una de nova.
A més, les sessions es van desenvolupar en un clima de germanor, donant lloc a exposar les discrepàncies i els posicionaments entre els sinodals però mantenint l’amor i el saber estar d’aquells que ens declarem germans els uns dels altres.
Finalment, destacar les vetllades programades. Tot i que el temps semblava que anava contra nosaltres, tant el concert del pianista Jorge Robaina com el concert de la coral de l’església El Salvador (c/ Noviciado, 5) van ser fantàstics. Les mans virtuoses del pianista i les veus harmòniques de la coral van ser d’agrair per tal de preparar-nos per la nit i reposar les llargues estones de treball.
El culte de clausura es va celebrar a l’església de Crist (c/ Bravo Murillo, 85). La predicació, aquesta vegada, va estar a càrrec de Joel Cortés, president de la Comissió Permanent, com és costum. La participació del Sant Sopar va ser del tot emotiva, com també va ser un plaer poder tornar a gaudir de la participació musical de la coral de l’església de l’Esperança.
En definitiva, s’ha treballat força i també s’ha gaudit de la germanor que ens caracteritza, retrobant germans d’altres presbiteris. Ens veiem al proper sínode!
Isaac García-Oses