Avui, com des de fa molts anys, celebrem la Pasqua. És diumenge de Resurrecció.
Si, tal com fa el periodisme dels nostres dies, sortíssim al carrer i preguntéssim quin significat té la “Pasqua” per a la gent, segur que ens toparíem amb múltiples i molt variades respostes.
Si la pregunta la féssim a membres d’esglésies cristianes, les respostes segurament serien més uniformes.
En el centre de la Pasqua cristiana hi ha la resurrecció de Jesús que va morir a la creu i al tercer dia va ressuscitar. Els fets van succeir en temps de la celebració de la Pasqua jueva.
Ja des de l’inici del cristianisme el fet de la resurrecció ha estat central. Només cal recordar el raonament de Pau a la Carta al Corintis: “I si Crist no ha ressuscitat, la nostra predicació és buida, i buida és també la vostra fe.” (1 Co 15,14).
Si la pregunta al carrer en lloc de demanar sobre la Pasqua preguntéssim què vol dir “ressuscitar”, segurament les respostes anirien més en concordança amb les maniobres de ressuscitació que es practiquen quan una persona ha passat una aturada cardíaca. Avui dia trobem a molts llocs públics desfibril·ladors per a aquest ús. Qualsevol persona amb una mínima formació i/o només seguint les indicacions de la mateixa màquina pot fer aquestes maniobres de “ressuscitació”. Però, estem parlant d’això?
Quan parlem de ressuscitar ens referim a unes maniobres tècniques per recuperar el ritme cardíac que s’havia perdut? O, ens referim a una cosa totalment diferent?
Si el centre del culte cristià és la resurrecció del Crist, els cristians, avui, hauríem de trobar el llenguatge adient per expressar d’una manera entenedora allò que manifestem.
Què hi ha darrere d’aquesta celebració?
Per als primers cristians hi havia una gran festa perquè s’havia passat d’un fracàs tràgic a una esperança transformadora. Fins i tot, es va canviar el dia més important de la setmana litúrgica del dissabte (el shabat) al diumenge, ja que Crist va ressuscitar aquest dia.
Si per als jueus que s’apropiaven del llegat cristià, el dissabte seguia sent el dia de repòs; el dia sagrat, el diumenge, era un dia especial de festa que recordava el fet central de la seva fe: la resurrecció de Crist.
Com fer-ho per conservar en els nostres dies la idea original de la celebració de la Pasqua?
Tots som conscients que vivim moments de gran trasbals. Només sentim paraules que parlen de crisi, de corrupció, de falta de valors, d’assassinats massius, de persecucions per tota mena de motius: religió, color de la pell, gènere… Sembla que estiguem instal·lats en una setmana tràgica que no s’acaba.
Avui és un bon moment per recordar, en primer lloc a nosaltres mateixos però, també a tots els qui ens vulguin escoltar, que tenim motius d’esperança malgrat els moments viscuts. La resurrecció no es pot quedar en un tornar a la vida que havíem deixat, sinó tornar a una vida transformada. Aquesta és la bona notícia. Jesús va ressuscitar.
Jesús ha ressuscitat !!!
I això ens porta aquesta esperança que ha de transformar el nostre pessimisme en una alegria contagiosa.
SFM