Dilluns, 9 de març Fets 9,36-43
Pau és oficialment acceptat. El seu viatge a Jerusalem serveix per ser presentat als
apòstols, i perquè arribi a ser un d’ells. Qui el presenta és Bernabé, el qual explica
com s’ha produït tot, però el major testimoni és el de l’Esperit que li permet predicar
amb valentia el missatge. L’església es consolida i creix.
Hem de saber acceptar els altres, malgrat que siguin diferents.
Dimarts, 10 de març Fets 10,1-8
La història de l’església es va movent vers el que serà el seu gran camp de missió i
de creixement: els països pagans. Cal preparar els jueus i els qui no ho són, per al
gran esdeveniment. Dos homes, un per cada grup, seran els escollits per Déu per fer
el gran viatge vers tot el món. Corneli, un home pagà, però piadós, que creia en
l’únic Déu. I Pere, un jueu pels quatre costats, però a qui Déu obre els ulls.
Tothom és objecte de l’amor de Déu. No hi ha favorits.
Dimecres, 11 de març Fets 10,9-16
Encara avui els jueus practicants fan distincions entre els aliments, és a dir, entre el que poden
i el que no poden menjar. Es tracta de l’antiga llei que trobem a l’Antic Testament. Mai
no han entès el missatge de Jesús que “no és el que entra a l’home que el contamina, sinó el
que surt del seu cor”. Pere tampoc no ho havia entès. Ha de ser la visió que el faci reflexionar.
Aquesta reflexió li servirà per la seva trobada amb Corneli.
Treu, Senyor, de la meva vida tota superstició!
Dijous, 12 de març Fets 10,17-33
El transcendental esdeveniment de l’entrada dels pagans en el món de la fe cristiana es prepara minuciosament. Corneli i els seus acompanyants van a trobar Pere. La doctrina de la
impuresa dels pagans hi és present, i Pere la menciona, però també la lliçó que ha rebut:
“Déu m’ha fet comprendre que no he de tenir cap persona per impura”. El món pagà s’asseu
davant de Pere (v.33>) i diu: “som aquí davant Déu, per escoltar tot allò que el Senyor t’ha
manat de dir-nos”.
Totes les persones humanes, homes i dones, són germanes per estimar i servir.
Divendres, 13 de març Fets 10,34-43
La veritat ha arribat al cor de Pere: “Déu no fa distinció de persones”. El que cal és
tenir fe, i actuar correctament. El missatge que fins ara havia estat reservat als jueus
ara és comunicat als pagans. Pere, aquell a qui Jesús va donar les claus del regne de
Déu, obre una porta a l’esperança per a tothom. Per aquesta porta hi hem entrat
nosaltres.
Ensenya’m a obrir les portes del Regne als altres.
Dissabte, 14 de març Fets 10,44-48
A la predicació de la Paraula segueix el do de l’Esperit. Els signes que s’havien donat
en el dia de la Pentecosta es repeteixen. Llengües per proclamar la glòria de Déu.
Una lloança sense paraules intel·ligibles. I per què no? Tots ells reben el signe que
segella la promesa de Déu: el baptisme. Ningú no els en podia privar. Si Déu els accepta,
els homes també els han d’acceptar.
Som batejats, i el fet d’haver rebut el signe ens ha d’enfortir en la fe.
Diumenge, 15 de març Fets 11,1-18
Es produeix la primera tensió en el si de l’església naixent. Tota novetat crea problemes, i
l’acceptació dels pagans a la comunió de l’Esperit n’era un dels més grans. Pere sap que introduir coses noves no ha de ser idea d’un de sol. Qui ha de dir si està ben fet o no, és la comunitat.
En aquest cas, la de Jerusalem. El passatge conté l’explicació que Pere els va donar.
La comunitat dels germans, l’església, és la que té autoritat per decidir. Els altres ho hem
d’acceptar.