Dilluns, 7 de juliol
Isaïes 5, 1-7
Què ens ha donat Déu? Aquesta és la pregunta que Isaïes fa al poble d’Israel, perquè va vessar sobre el seu poble la justícia i la misericòrdia, però ells van respondre fent injustícies i misèries. El Senyor ens ha cuidat, perquè ens construïm en Ell, en el seu exemple.
Dimarts, 8 de juliol
Isaïes 5, 15-17
Igual que va fer-ho el poble d’Israel, moltes vegades confonem la santedat de Déu amb la religiositat, però el cert és que Déu és Sant en la seva justícia, una justícia que ha de practicar-se enmig del seu poble. La nostra santedat no depèn dels nostres ritus religiosos, sinó de la nostra capacitat de conviure, els uns amb els altres, en el dret del Senyor.
Dimecres, 9 de juliol
Isaïes 6, 1-8
La història de la crida dels profetes sol estar al inici dels seus llibres, però la d’Isaïes la trobem després de que se’ns hagi presentat la situació del poble i la indignació del Senyor. L’esperança d’Israel és que Déu, encara enmig del seu enuig, no els abandona, sinó que aixeca veus que portaran la seva Paraula per instruir i portar al poble cap a la conversió. Déu sempre està disposat a ensenyar-nos.
Dijous, 10 de juliol
Isaïes 7, 1-9
Arriben temps convulsos per el poble de Déu, Israel està amenaçada pels arameus, que estan a punt de conquistar-la, però el Senyor li diu a Judà que no tingui por, que aquest poble no caurà sobre ells. Déu és sobirà de tot, de tots el poble, de totes les històries, en aquesta convicció es construeix la fe del poble, res escapa del control del Senyor, res succeeix sense que ell ho permeti.
Divendres, 11 de juliol
Isaïes 8, 11-17
Enmig de les pors del poble, que tremolen davant les forces poderoses de les altres nacions Déu li demana a Isaïes que confiï, encara que hagi de viure la devastació i el terror, encara que sembli que l’esperança ha desaparegut. Quan tot el que ens envolta són dificultats, Déu ens demana que confiem, encara que sembli que ens ha deixat abandonats.
Dissabte, 12 de juliol
Isaïes 9, 1-6
La foscor que envolta al poble no serà per sempre, ja arriba l’esperança, arriba el rebrot de David que omplirà de pau i justícia la terra. Veurem la llum, perquè el Senyor ens estima, no hi ha altre raó, la salvació ve donada per amor. Ens alegrarem, cridarem de joia, perquè encara que avui visquem l’oprobi, sabem que Déu no ens ha oblidat.
Diumenge, 13 de juliol
Isaïes 9, 12-16
Samaria ha caigut en mans dels seus enemics, hi és que la maldat s’havia instal·lat en mig del poble, la infidelitat d’Israel ha tingut conseqüències i el Senyor no els ha perdonat. Solament calia que haguessin retornat al Senyor, el qui els volia instruir. El testimoni profètic parla de la sobirania de Déu que domina el món, que dóna la vida i la mort. Déu salvarà al seu poble, però primer han de retornar als seus camins.