Dilluns 16 de desembre
Jeremies 33, 20-26
Déu que manté l’aliança amb la seva creació també ho farà amb el seu poble. Encara que de vegades no veiem la seva mà, ell segueix actuant en favor nostre. No es desdirà de la benedicció, ell ens renovarà perquè el seu amor abasti tots els éssers humans.
Dimarts, 17 de desembre
Isaïes 9, 1-6
Déu no va escollir salvar amb foc del cel, amb exercits d’àngels o amb terribles i catastròfiques plagues, Déu volgué salvar la humanitat des de la humanitat mateixa, des de un infant que regnaria al tron de David, que seria el Princep de Pau. El seu regne ja no tindrà fi, la justícia serà per sempre en mig del homes. I tot, per què? Per el seu amor.
Dimecres, 18 de desembre
Jeremies 23, 5-8
Déu no promet, ell no jura per res ni per ningú, solament diu: Ho dic jo, el Senyor. La seva paraula es veraç i no cal referendar-la en res, si ell ho diu, ell ho complirà. Arriba el temps del compliment de l’esperança, arriba el temps en que totes i tots direm El Senyor és la nostra salvació.
Dijous, 19 de desembre
Salm 118, 1-9
Perdura eternament el seu amor, aquesta confiança, aquesta fe nostra, és la que ha sostingut sempre el poble de Déu. Poden vindre dificultats, podem tindre que viure moments de perill, de tristor o de dolor, però sabem que el seu amor serà per sempre. Ell és un Déu que escolta, ell és un Déu que respon les nostres pregaries.
Divendres, 20 de desembre
Lluc 1, 46-55
Déu es recordà de les seves promeses i Maria fou l’escollida. Déu no escollí enviar al seu fill a palaus, ni a temples, el Senyor escollir el més petit del seu poble, una serventa que no mereixia la magnificència del do concedit. Però Déu derroca als poderosos i exalta els humils. Els petits són per Déu estimats i benaurats, els que pateixen son per Déu els escollits.
Dissabte, 21 de desembre
Lluc 1, 68-75
Els càntics dels escollits de Déu, el de Maria i el de Zacaries ens parlen del Déu que recorda, el Déu que no oblida les seves promeses. El que Déu va anunciar en temps antics es complirà, tota la seva paraula dita es farà realitat. La nostra esperança és el Déu totpoderós que recorda, que mai ens oblida.
Diumenge, 22 de desembre
Mateu 1, 1-17
El camí de l’arribada de la promesa és plena de noms, alguns els coneixerem, uns altres no, però la realitat d’aquesta genealogia es fer-nos veure com el camí del Messies ha sigut construït entre nosaltres, amb històries famoses i altres d’anònimes que han portat la promesa de Déu d’una a una altre fins arribar a Jesús de Nazaret, fill de David, fill d’Abraham, fill de Déu.