“A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al camp i que de nit vetllaven el seu ramat.” (Lluc 2,8)
D’aquest relat de l’anunci del naixement de Jesús que ens descriu l’evangeli de’n Lluc, aquests pastors que guardaven els ramats durant la nit, solen ser un dels focus d’atenció. I el que més ressalta és que són elegits per la seva humilitat, condició per la qual tenen el privilegi de rebre l’anunci del naixement de Jesús. A més, m’agradaria afegir-hi que aquesta humilitat s’uneix a una determinada actitud: “… de nit vetllaven per guardar el seu ramat.”
La joiosa notícia se’ls comunica als que són més humils, però també als que vetllen. Només a ells se’ls dona l’anunci d’un nou món; ells no mantenen una actitud passiva, ans al contrari, es tracta d’una actitud molt activa (una accepció del verb vetllar és “ passar la nit sense dormir… tenir cura de la seguretat de la conservació d’una persona, d’una cosa.”).
Això té un gran valor simbòlic, ja que només podrem mantenir l’esperança d’un canvi alliberador si estem desperts, si no ens deixem portar per un món de “consciències adormides”. No és això el que ens suggereix tot allò que vivim de forma quotidiana quan observem que en les posicions de poder sobreviuen els que són l’origen i la causa dels grans mals que pateix la immensa majoria de la ciutadania? L’única possibilitat d’entendre aquesta situació és des de l’actitud passiva d’una “consciència adormida” que no abriga cap esperança.
El lema que va presidir el nostre darrer Sínode: “Responsables per a un món diferent” acompanyat pel text de Gènesi “Que potser sóc el guardià del meu germà?” representa tota una declaració d’intencions, una inquietant resposta-pregunta en la que es nega qualsevol actitud de vetlla per l’altre, pel proïsme que ens envolta.
Ningú pot negar que en aquests darrers anys vivim en una llarga nit, com ja va succeir en altres temps de la història no massa llunyans. Però, hem de reconèixer que només va ser possible sortir de les nits de la història comptant amb homes i dones que van dedicar les seves vides “a vetllar” pels demés”. A ells i a elles se’ls va donar la possibilitat d’infantar un món diferent.
M’agradaria que en aquest Nadal ens fixéssim en aquests humils pastors que vetllaven les vigílies de la nit; ells són els receptors de la Bona Nova i a ells se’ls anuncia la salvació que porta el naixement de Jesús.
En el meu sermó de cloenda d’aquest darrer Sínode feia referència a la instrucció de Jesús en relació a la seva Segona Vinguda: “Estigueu alerta, vetlleu, perquè no sabeu quan serà el moment.” (Marc 13,33). Amb això se’ns commina una altra vegada a “vetllar” per esperar la seva vinguda, com feien els pastors en els camps de Judea. No ens resulta reveladora aquesta doble coincidència?
Hem estat cridats a romandre desperts, i a no conformar-nos com a cristians a continuar adormits, per molt que se’ns incentivi a fer-ho. Només rebrem la Bona Nova i serem capaços de proclamar-la, si estem atents, vigilants i responsables per a que un món diferent sigui possible. Deixem-nos transportar per la inspiració dels humils pastors en aquest nou Nadal!
“La teva paraula fa llum als meus passos, és la claror que m’il·lumina el camí.” (Salms 119,105).