Dilluns, 14 d’abril
Marc 12, 20-31
Allò que és llei, allò que és manament, a la fi és Paraula que vol construir una realitat d’amor que sostingui totes les relacions. Estimar a Déu, i estimar el proïsme, no hi ha altre Paraula per sobre d’aquestes, perquè si aquestes complíssim tot lo altre s’hi afegiria sense esforç.
Dimarts, 15 d’abril
Marc 14, 22-25
La institució del Sant Sopar és molt més que el símbol de la nostra memòria, o el record d’un acte religiós, l’espai de la memòria es construí en mig de la relació fraternal d’un sopar, una taula compartida que serà la fonament de la nostra vida evangèlica, que vol compartir amb Jesús espais de vitals.
Dimecres, 16 d’abril
Marc 14, 34-36
La Paraula de Déu no visqué en el món de les idees, ni en la irrealitat del patiment. En aquesta nit de Jesús a Getsemaní trobem una Paraula que plora i demana, que pateix tristor, però que accepta la voluntat del que ha de complir-se, perquè la Paraula que diu també fa, perquè la Paraula que predica la nova creació també la fa realitat.
Dijous, 17 d’abril
Marc 15, 33-34
És temps de santedat, és aquesta la setmana de la donació; és ara moment de mirar dins nostre i reconèixer amb quines paraules mirem al món. El patiment de la creu, l’abandonament que va sentir Jesús, pot ser una realitat a les nostres vides, en la foscor de la creu, podem dir que Déu ens ha abandonat, perquè Déu accepta les nostres paraules de dolor i patiment, i les acull, per oferir resurrecció en el seu moment.
Divendres, 18 d’abril
Lluc 23, 44-46
En el moment de la foscor, quan no hi ha sortida, Déu acull el nostre abandonament a les seves mans. La Paraula que va dir i transformar la realitat que l’envoltava, l’home que patí el dolor per voler construir una nova creació, és el nostre exemple de donació plena, a Déu i a la humanitat.
Dissabte, 19 d’abril
Joan 19, 30
La vida s’omple de les realitats que volem construir amb les nostres paraules, i a la fi del camí acceptem el moment dient: ja està fet, el que havia de ser va ser, i el que hagi de vindre, de Déu vindrà. A la fi del nostre llenguatge, les ultimes paraules són reflex d’allò pel que hem treballat.
Diumenge, 20 d’abril
Joan 20, 15-17
Després de la fosca nit de la mort, després del patiment i la donació, neix el nou dia de l’esperança que omple el món amb les Paraules d’una nova realitat. Però no tots veuen aquesta nova llum, solament aquells que en el patiment amb seguit a Jesús fins al Calvari se’ls hi ofereix el do de veure’l convertit en la realitat que va dir. El ressuscitat et crida, però has de sentir-lo des de les seves Paraules.