Dilluns 8 de juliol Levític 16, 29-32
La llei jueva prescriu un dia anual de gran repòs, un dia de purificació, que va més enllà dels dissabtes setmanals; al igual que nosaltres que un cop l’any fem les vacances llargues, de les que realment pots arribar purificat. Desconnectar, descansar, reposar per purificar-nos; és important rentar les nostres vides de tot allò que ens contamina, de les preses, de l’estrès, de tot allò que ens desconnecta de Déu. Preguem perquè el nostre repòs anual sigui una neteja de tot allò que ens oprimeix i ens esclavitza.
Dimarts 9 de juliol Levític 25, 1-7
Que la terra descansi! De igual manera que nosaltres, com a ésser humans, necessitem del repòs reparador, la terra també necessita un espai de pau, perquè en el seu descans es recupera per a poder tornar a ser productiva. És manament de Déu cuidar el nostre planeta, es voluntat divina que tota la creació pugui viure en harmonia. El nostre repòs anual pot portar-nos a paratges meravellosos, gaudim-los i cuidem-los, perquè l’amor de Déu per la nostra terra es manifesta en la seva bellesa.
Dimecres 10 de juliol Deuteronomi 5, 12-14
En la reinterpretació que fa el Deuteronomi dels deu manaments, l’expansió de l’obligació del dia de repòs parla directament al cor de l’israelita: la opressió en la que has viscut no l’has d’aplicar a aquells que ara estan sota teu. És important que siguem capaços de trencar amb les pràctiques que el món que ens envolta imposa, no fem el mal del que hem sigut alliberats.
Dijous 11 de juliol Josué 5, 10-15
Han acabat els dies del desert, el poble ha entrat a la terra de la promesa i el manà a deixat de caure, perquè ara la terra dóna fruit, les collites els alimenten. Però, encara que el sosteniment diari ha parat, la presència de Déu segueix entre ells. Quan acaba el temps de descansar de la feina, quan retornem al sembrar i segar, al plantar i recollir Déu ens segueix acompanyant, és temps de posar en practicar tot el que el Senyor ens ha manat al desert.
Divendres 12 de juliol Isaïes 1, 10-20
El poble va créixer, es va afermar a la terra, van tindre reis i temple, és van fer grans i nombrosos, però tot allò que en el desert Déu els hi havia dit, tots els seus manaments van quedar buits de continguts, van convertir-se en rutines sense sentit. La mateixa opressió que ells havien viscut ara la permetien en els més febles del seu poble, quin sentit té el repòs alliberador si no hi ha justícia per l’orfe o la viuda? Complir la Paraula de Déu no és obeir els seus manaments, és canviar totalment la nostra manera de viure.
Dissabte 13 de juliol Marc 1, 21-28
Un altre dissabte Jesús és a una sinagoga i allibera a un endimoniat; és curiós com en aquest cas no aixeca cap queixa la seva acció, ningú no diu que ha trencat la llei. El poble ha escoltat les seves paraules, han sentit la seva autoritat, una autoritat que no és com la que estan acostumats, però no només això, sinó que les seves paraules van acompanyades d’accions que els corroboren. Que cada paraula que diem sigui acompanyada d’allò que fem.
Diumenge 14 de juliol Marc 6, 1-5
El dissabte era el dia d’escoltar la paraula, el dissabte era el dia de sentir Déu i aprendre del que deia, el dissabte estava consagrat al Senyor. Però l’actitud dels veïns de Jesús els impedeix de veure en les seves paraules la Paraula de Déu, veuen que té saviesa, veuen que fa miracles, però no poden veure més enllà, no poden entendre qui és. No deixem que en el nostre temps de repòs quan Déu ens pot parlar, no deixem que els nostre murs impedeixen que la seva Paraula en parli.