Isaac García.
A quarts de deu del matí un grup de gairebé quaranta persones estàvem al bus que ens havia de portar a Reus. Un viatge del tot acadèmic, amb els moments de riure, de converses profundes i, sobretot, d’il·lusió per gaudir d’una jornada de germanor.
En arribar a Reus, i després de recollir el guia que ens faria les explicacions pertinents, vàrem anar directes a l’Institut Pere Mata, un edifici de 1906 i que és un molt bon exponent, i bastant desconegut, del modernisme català. Projectat per l’arquitecte Lluís Domènech i Muntaner, artífex del Palau de la Música o de l’Hospital de Sant, l’edifici reusenc recull tots els elements de la decoració modernista que tant de furor va causar a terres catalanes. Després de veure els trencadissos, les decoracions de sostres i parets, agafàvem novament l’autocar per baixar al centre de la vila.
Baixant pels carrer Llovera i Monterols vàrem poder observar el gran patrimoni arquitectònic modernista de la ciutat de Reus, destacant, per exemple el palau Bofarull o la casa Navàs. Un cop arribats a la plaça del Mercadal, l’alcalde Carles Pellicer ens va rebre a l’ajuntament. Tant les paraules del polític, com del pastor Narcís de Batlle i del president de l’Església Evangèlica de Catalunya Ignacio Simal van ser d’agraïment i d’oferiment a la col·laboració mútua. Tot seguit l’alcalde ens va fer una petita visita per les instal·lacions de la Casa de la Vila i ens va recordar la figura del general Prim, fill il·lustre de Reus i a qui els protestants recordem com a propulsor de la llibertat religiosa al segle XIX. La recepció oficial va donar pas a la visita pel Reus modernista i pel Centre d’interpretació dedicat a l’arquitecte Antoni Gaudí, natural de la ciutat.
De tornada a l’església del carrer Vidal vàrem poder compartir amb els germans d’allà els àpats que havíem portat des de Barcelona i els que ells ens havien preparat. Un pícnic del tot improvisat a l’interior de l’església va donar pas a les rialles i a l’intercanvi d’impressions sobre la jornada que portàvem. I com se’ns va proposar, després de dinar, vàrem poder tenir temps lliure per passejar novament per la ciutat fins a les sis de la tarda, quan s’havia preparat un concert del cor “In Crescendo”, de l’església de Santa Coloma.
L’excursió unida s’estava acabant. Cap a les set del vespre vàrem anar a buscar l’autocar que ens portaria novament a Barcelona i a Rubí. El viatge va ser més tranquil que el de tornada, ja que les forces ja no eren les mateixes. Tot i això, vàrem poder riure molt, fent el trajecte molt més amè.
El dia no acompanyava gaire, però el mal temps va donar pas a bones estones de companyia i germanor, que és la finalitat d’aquestes sortides. Conèixer altres indrets de Catalunya, altra gent i viure per un dia en el context d’una comunitat de l’Església Evangèlica de Catalunya. Val la pena assistir-hi i us ho recomanem!
