Dilluns, 1 de desembre
Hebreus 1, 1-4
En aquest temps d’advent, que acabem d’iniciar, el record de la Paraula feta carn ha de guiar les nostres meditacions, per a preparar-nos per la celebració de la seva arribada. Déu ha parlat en Jesús, escoltem-lo.
Dimarts, 2 de desembre
Hebreus 2, 11-18
Per la nostra salvació fa fer-se un de nosaltres, i la condició humana de Jesús ja no es perdrà. A Ell podem acudir en confiança, perquè els patiments que nosaltres vivim també els va viure, de forma que compren el nostre dolor. Quan Jesús ens escolta sap de que li parlem.
Dimecres, 3 de desembre
Hebreus 3, 1-6
El Crist, que abandonà tot allò que era per amor de nosaltres, després de la seva donació, ha sigut fet el gran sacerdot. Per Ell es construeix l’Església, casa de Déu en mig d’aquest món. Preguem amb confiança per el nostre creixement, ja que aquest descansa en l’artífex de la nostra salvació.
Dijous, 4 de desembre
Hebreus 3, 12-19
La confiança que el poble d’Israel havia depositat en Déu, després de la seva sortida d’Egipte, es va perdre en mig de les dificultats del camí cap a la terra de la promesa. No ens deixem atordir pels problemes, aquest es un camí llarg, però hem de mantenir la fe en Jesús, que ens acompanyarà fins al final.
Divendres, 5 de desembre
Hebreus 4, 7-11
El lloc de repòs és aquell indret on el Regne de Déu és una realitat. El poble del desert entrà a la terra de la promesa, però no van poder arribar al lloc de repòs. No defallim, encara que les dificultats ens acompanyen podem viure el repòs de Déu, Ell és en mig nostre oferint-nos la possibilitat de ser comunitat alternativa.
Dissabte, 6 de desembre
Hebreus 4, 14-16
Has fallat? No tinguis por. Has errat? No t’amaguis. La grandesa de l’amor de Déu és veu manifestada en la misericòrdia de Jesús, que en coneix, i sap de les nostres debilitats. Ell ens compren, i davant les nostres faltes solament vessa la seva gràcia.
Diumenge, 7 de desembre
Hebreus 5, 5-10
Masses vegades mirem Jesús sense la seva vesant més humana, aquella que patia i demanava a Déu que el lliures de la mort. Llàgrimes i suplica van inundà el seu rostre, però fou obedient, en aquest acte ens oferí a nosaltres la salvació. No oblidem mai que va ser el seu valor el que ens obrí la porta al Déu Etern.