Dilluns, 24 de novembre
Colossencs 2, 20-23
Tota religió ha creat sempre ritus i tradicions que s’han imposat com a demanades per la divinitat, però la realitat de la llibertat en Crist ens ofereix el deslligar-nos d’aquestes cadenes humanes, per afermar-nos solament en Ell. No deixem que la nostra religiositat guiï la nostra espiritualitat, no ha d’haver-hi res que ens domini.
Dimarts, 25 de novembre
Colossencs 3, 1-11
En el coneixement del Crist deixem enrere tot allò que és del món, tot allò de pervers que hi havia en nosaltres. Ens hem de transformar a la imatge del que ens va estimar, construint un poble d’iguals que treballar per fer d’aquest un món millor.
Dimecres, 26 de novembre
Colossencs 3, 12-14
El lligam de l’amor, que ens uneix els uns a les altres, ha de presidir totes les nostres acciones i paraules, tots els nostre sentiments i pensaments. El perdó i l’amor que hem rebut és el que hem de compartir. Tot el de bo que puguem fer està subjecte a l’amor.
Dijous, 27 de novembre
Colossencs 3, 15-17
Que el Crist presideixi totes les nostres acciones i paraules és el repte més important que se’ns presenta, com a cristians i com a comunitat. Preguem perquè la saviesa de Déu ens obri l’enteniment, i cantem, cantem cada dia en l’Esperit l’amor i la gràcia que hem rebut.
Divendres, 28 de novembre
Colossencs 4, 2
Si volem arribar a la mesura de l’estatura de Jesús solament hi ha un camí, la pregària. En la Paraula de Déu trobem el coneixement d’allò que Déu vol de nosaltres, en la pregària trobem el moment de conversa perquè la seva saviesa ens instrueixi. Parlar amb Déu, aquest és el do que se’ns ha concedit, aprofitem-lo.
Dissabte, 29 de novembre
1 Tessalonicencs 1, 2-3
Una fe que fa, que és mou que actua i pren decisions; un amor que no s’esgota, que omple tots els nostres dies; una esperança que no minva, que sempre és present al nostre cor; aquestes són les virtuts del poble de Déu, aquestes són les virtuts que hem de buscar com església. Preguem perquè Déu ens ho concedeixi.
Diumenge, 30 de novembre
1 Tessalonicencs 5, 12-22
La vida que Déu demana dels seus fills i les seves filles és senzilla, solament hem de construir entre nosaltres el món millor que prediquem. Les nostres paraules d’amor i perdó, de gràcia i misericòrdia, seran vanes si no som capaços de viure-les entre nosaltres. Som el Regne de Déu, mostrem-ho amb les nostres vides.