Mateu 4, 15-17
És des de la Pasqua que podem arribar a comprendre la globalitat de les Paraules de Jesús, que volien transformar la realitat d’un món de patiment. El Regne del cel és va acostar amb Ell, i per això ens penedim de les nostres paraules, per abraçar les seves i construir-nos com el nou poble de la benedicció.
Dimarts, 22 d’abril
Mateu 5, 3-11
Les benaurances han de ser paraules que acollim com a benedicció per les nostres vides, unes paraules creadores de la nostra realitat, on ens sentim beneïts en qualsevol circumstància, però, alhora, han de ser també acollides com les nostres paraules pels altres, que beneeixin i transformin la maledicció en que molts homes i dones es veu abocats a viure.
Dimecres, 23 d’abril
Mateu 5, 14-16
Som llum, no pas per la nostra capacitat d’il·luminar, sinó perquè se’ns ha concedit el do de la llum divina que hem de reflectir al nostre voltant. Som llum perquè Déu ens il·lumina, som llum perquè hem acollit les Paraules de Jesús i els encarnem en el nostre viure.
Dijous, 24 d’abril
Mateu 6, 5-15
La nostra paraula per a Déu és la pregaria del deixeble que primer ha escoltat la seva veu, per això la nostra pregaria ha de ser conscient de que és en Jesús on se’ns ha obert la porta per accedir directament al Pare, que acull la malaptesa de les nostres paraules perquè Ell coneix el nostre cor. Prega en acció de gràcies, i en demanda perquè la justícia de Déu regni.
Divendres, 25 d’abril
Mateu 6, 25-34
Totes les nostres forces, tot allò que fem i pensem, ha d’estar inspirat en la recerca de la justícia del Regne de Déu, que es construeix amb el llenguatge de Jesús, que va viure en la confiança del sosteniment del Pare. Preguem perquè la seva justícia vingui, perquè en ella tothom o totdon podrà viure amb el que li es necessari.
Dissabte, 26 d’abril
Mateu 7, 1-5
Les nostres paraules es poden convertir en judici pels altres, en recriminació i reny, en rumor i discriminació, però com podem jutjar si som els primers que hauríem d’haver rebut càstig? El perdó que hem trobat en Déu ha de presidir les nostres relacions, perdonant amb la nostra llengua, i sent conscients de que, en la Paraula de Déu, veiem reflectides les nostres pròpies imperfeccions.
Diumenge, 27 d’abril
Mateu 7, 24-27
Si construïm les nostres vides en la Paraula de Jesús, aleshores ho farem sobre la roca segura. El llenguatge del món ens diu que desconfiem, però Déu ens demana que acollim com a veritables les seves Paraules, i la Paraula del seu fill. La nostra roca és Déu, i cap vent ni cap tempesta, podrà fer trontollar el que ell vol construir amb nosaltres.