NOTA DE PREMSA IEE
Una sentencia reconeix per primera vegada una pensió pública pels pastors evangèlics i les seves viudes
– La Seguretat Social els denegà aquest dret durant el franquisme al no reconèixer la seva categoria laboral
El jutjat del social número 16 de Barcelona ha reconegut per primer cop el dret que té la viuda d’un pastor protestant a cobrar una pensió pública. Durant el franquisme, l’Estat no va permetre que cotitzés, al no reconèixer aquesta categoria laboral, i malgrat que la Constitució exigeix des de 1978 atorgar un mateix tracte a totes les confessions religioses, la llei no els va reconèixer aquest dret fins l’any 1999.
La sentència, que pot ser recorreguda, considera que als pastors evangèlics se’ls han vulnerat dos drets fonamentals: el dret a la llibertat religiosa, i el de no discriminació respecte als sacerdots catòlics, que poden cotitzar des de 1977.
A l’abril de 2012, una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) va declarar que Espanya havia vulnerat els drets dels pastors evangèlics. Des de llavors, l’Estat no ha fet cap gest per reparar aquesta situació. Per aquest motiu, els pastors evangèlics afectats han hagut d’acudir individualment als tribunals per demanar que se’ls reconegui aquest dret, i aquesta és la primera sentència al respecte que es dicta a l’Estat després del pronunciament del TEDH. Ara, estan pendents de resolució diferents casos en jutjats del social de tot l’Estat.
En aquest cas ara resolt, el pastor evangèlic havia desenvolupat la seva activitat pastoral durant més e 30 anys a l’Església Evangèlica Espanyola, i per això va percebre una retribució, però no es va permetre que cotitzés a la Seguretat Social. Al 1990 es va jubilar, però no va tenir accés a una pensió pública. Va morir l’any 2011 i la seva viuda va iniciar al 2013 els tràmits per reclamar la pensió que ara li ha estat reconeguda.
Segons el jutge, com que no hi ha cap normativa directament aplicable al cas, obliga a l’Estat a reparar analògicament, com a única solució d’acord amb la Constitució, una norma que es va fer pels religiosos catòlics que van secularitzar-se, tot i que aquest text exigeix el beneficiari que pagui un capital cost per la nova pensió reconeguda, i això penalitza novament a l’interessat.
Per això, la sentència considera que la viuda no ha de pagar cap quantia per la nova pensió, en compensació pels danys que han sofert ella i el seu marit com a conseqüència de la vulneració dels seus drets.
És de justícia!!