El Far, Servei Social Protestant que pertany a l’obra social de l’Església Evangèlica de Catalunya EEC, entre altres activitats, va posar en funcionament fa cinc anys la Llar d’Infants a Bolívia per ajudar a nenes/mares. Ara han estat novament a aquell país i ens envien les seves vivències d’aquests dies
Viatge a Bolívia
Corre, corre que no arribem! Són 2/4 de 6 de la matinada i a les 9 tenim reunió amb un funcionari de la Governació de Santa Cruz de la Sierra. Esgotades després d’un viatge de més de 20 hores de porta a porta, però sense fer massa cas de la fatiga, ens afanyàvem per a arribar a l’única de les reunions planificades per a realitzar al nostre viatge a Bolívia, però que seria la primera d’una cadena d’entrevistes improvisades que es succeirien en els següents quinze dies.
Només teníem una missió: Intentar buscar ajuts per poder garantir la continuïtat de la Llar del Far a Bolívia, que està dedicada a tenir cura de nenes/adolescents que han estat víctimes de violència sexual i que han tingut un fill a conseqüència d’aquesta violència. Aquesta idea la teníem clara, però el que no sabíem és com ens rebrien els nostres interlocutors. Com que la ignorància és molt atrevida i la fe també, vam decidir entrevistar-nos i parlar amb les diferents autoritats del país: Governació del Departament autònom de Santa Cruz, Defensor del Poble de Bolívia, que ens va atendre molt be i ens va facilitar una entrevista amb el Defensor del Poble de Santa Cruz, la Defensoria de la Niñez (que depèn de l’Ajuntament), el Bisbe de l’Església Evangèlica Metodista de Bolívia, la Directora del diari “El Dia”, que va publicar un article explicant les nostres dificultats per mantenir la Llar, etc… tot era poc per posar de relleu la importància de donar una oportunitat a les nenes-mama (víctimes de violència de gènere) que viuen a la Llar.
Dades esgarrifoses de l’informe del Defensor del Poble de Bolívia indiquen que cada dia són violades a aquest país 16 nenes… Incomprensible per unes europees com nosaltres que procedim d’entorns protegits, on els pares i els professors tenen cura dels nostres fills/es.
Cada dia ensopegàvem amb infants que estaven al carrer. Asseguts a terra, al costat de la típica paradeta on venen fruïts secs o productes del país fets a mà… mares i nens/es que esperen una almoina nostre o aconseguir-nos vendre algun dels seus productes per poder alimentar-se. Els infants ens miren amb aquells ulls castanys fosc i obren les seves mans cap a nosaltres perquè saben que som estrangeres (ens delata la cara pàl·lida i el cabell ros). Nosaltres de tant en tant, alguna moneda els hi donàvem, malgrat que ens embargava la sensació de que podíem fer molt poc…
I a la llar, no podem escapar de la simpatia i l’estima que ens ofereixen aquells nens i jovenetes… sembla que sàpiguen que estem buscant el sosteniment necessari per la continuació de la llar. I certament, és així, estem allà perquè els estimem i intentem fer nostre el gran manament “Estima els altres com a tu mateix” (Mateu 22:39) i és aquest amor el que ha de moure a tota persona cristiana que té a Jesús com a Senyor i Salvador.
Si, la Llar del Far a Santa Cruz (Bolívia) passa per sèries dificultats econòmiques i la seva continuïtat depèn de la voluntat del Senyor, i a Ell ens encomanem i confiem perquè arribin els recursos econòmics necessaris per veure créixer a les noies i els seus fills: José Daniel i Silvia; Natàlia i Ayded; Deivy i Deisy; Litzy i Rosa; Jorge i Jenny; Carlos i Juana; Anna i Micaela; Wilson i Jessica.
La nostra estada a Bolívia ja ha acabat i les tres tornem a Barcelona, però part del nostre cor estarà per sempre en aquella “Llar” que pretén oferir esperança i fe a vides dèbils, però on resideix també la força del nostre Déu. La llavor ha estat sembrada i ara cal esperar que doni fruit.
Lídia Castell
Presidenta de l’Associació El Far, Servei Social Protestant