Per començar, us faré un curt relat de la meva recent visita a dues ciutats, Cracòvia I
Worklaw, dues ciutats encantadores, la darrera Patrimoni de la Humanitat, regades, una pel
Vístula, i l’altra per l’Oder. Amb una gran il·lusió i sola, he trepitjat els seus carrers, he visitat
monuments, esglésies, palaus, museus, la mina de sal més gran d’Europa, embadalida per
tanta bellesa a l’abast. També he dedicat temps per assistir a concerts de música i tot sense
entrebancs, amb bon temps i temperatura agradable. Quina meravella, oi? sí.
Però….l’edat! Ai! Ai ! El meu cos protestava de tanta moguda. Ell no s’aguantava i gemegava i
jo entre gemec i gemec exultava, i no em quedava altre remei que de tant en tant, fer-li cas i
prendre’n cura. Aleshores m’adonava que jo era més que el cos, que ja no em podia seguir i
que m’alertava dient-me que té data de caducitat i que aleshores, aquell dia, diria prou i em
deixaria. I jo ho entenia. Ell ja no podria fer res per mi aleshores, però jo sí. Jo seria.
La vellesa és un temps magnífic per adonar-te de tantes coses. I també per dedicar-te a coses
importants…no acabaríem!
Era petita però ja sabia llegir i un dia els meus pares em van portar quatre postals cadascuna
dedicada a una de les quatre etapes de la vida. La veritat és que només recordo la primera. Un
bebè preciós adormit en el cotxet que portava la mare. I a dalt, en castellà deia Infancia i a
baix de tot, la llegenda “dormidito va el mamón en el sueño de la infancia i no sabe en su
ignorancia que los sueños, sueños son.”
Efectivament, neix ignorant. Tot ho ha d’aprendre. I es deleix per fer-ho… Heu observat com de ben petit es fa amb els objectes? Els agafa i fins que no els ha explorat pels quatre costats, no els deixa caure. I ja quan parla, sovint, els perquès? Es una esponja, tot ho vol saber.
Em pregunto si no és això al que es referia Jesús quan va dir “si no us feu com un d’aquests
petits no entrareu al Regne de Cel”. (Lluc 18,15)
Perquè en definitiva, què és la vida sinó un aprenentatge?. Lluc ens posa sobre la pista en
dir que Jesús infant “Creixia en edat, saviesa i gràcia” (Lluc 2,52) Això també val per
nosaltres.
Tot ho hem d’aprendre en venir a aquest món. Aquesta n’és la finalitat. Aprendre a fer-nos
persones, com Fills del Senyor que ens ha creat a la seva imatge i semblança. A prendre
part del seu projecte, de la seva obra d’amor, certament inacabada. I així assolir la Unió amb
Ell, com Jesús ens va revelar en la seva impressionant pregària: Pare, que tots siguin U, com Tu i Jo som U”. (Joan 17,22)
Com fer-ho? Vivint aquí i ara amb els valors que Jesús ens va ensenyar. Fins aquí he arribat i amb vosaltres ho volia compartir.
Veig la vellesa com la corona de la nostra vida, podria arribar a ser-ne la millor etapa. També és veritat que en la vellesa de molts hi ha moltes mancances. Ens necessitem els uns als altres i per això hi som. I sobretot, la FE en Ell, ha de ser el puntal de la nostra vida. Als vells ja no
ens toca somiar….no ens queda temps. Cal viure la vida, amb la joia de saber finalment, que
tot té sentit.
Isabel Roura