Font: Catalunya Religió
(David Casals i Vila –CR) Catalunya és cada cop un país més plural i això té conseqüències
en com les comunitats religioses han reaccionat davant els atemptats jihadistes de París de
dies enrere, contra la revista satírica francesa ‘Charlie Hebdo’ i també contra un supermercat
que venia ‘kosher’, menjar que compleix els preceptes que estableix la Torah.
L’acte principal es va fer a Barcelona, a la sinagoga més important de la ciutat, situada al
carrer Avenir. Allí, el món jueu català, representat per la gran majoria de les seves entitats,
en un acte d’unitat i fermesa contra l’ús de la violència en nom de Déu, va encendre set
espelmes, una per cada víctima de la matança.
Un dels moments més emotius d’aquest esdeveniment fou quan el president de la comunitat
israelita de Barcelona, Uriel Benguigui, va destacar: “Els cementiris de Jerusalem ja no
tinguin més espai per a les víctimes del terrorisme jihadista a Europa”.
Benguigui ha demanat a totes les religions el següent: “Fraternitat és estar units davant del
terrorisme, perquè no podem deixar que siguin els terroristes jihadistes els què ens diguin a
nosaltres què és l’Islam”.
Mataró: oració per la pau
Des 2002, una associació musulmana local i la delegació del Maresme de Justícia i Pau
celebren anualment una pregària interreligiosa.
Aquest any, amb els atemptats de França, el seu clam per la pau ha estat unànime,
segons informa El Periódico de Catalunya. “Cap acte on es tregui la vida a un altre pot ser
disfreçat per la paraula Islam”, recalcava el text que es va llegir.
Terrassa: manifest interreligiós
A Terrassa, poc just després dels atemptats, el dijous 12 de gener, es fa fer públicun
manifest rubricat pel Consell Interreligiós de la ciutat, que el formen l’Església catòlica, la
comunitat Bahá’í, la comunitat musulmana i les esglésies evangèliques, i per iniciativa de la
comunitat musulmana, van expressar la seva “consternació” i “sincer dol per l’atemptat”, i
que condemnen tota la violència, “expressament l’exercida en nom de Déu”.
Per evitar conflictes, es comprometen tots els actors a treballar per “l’harmonia interreligiosa
i la pau social” a Terrassa i potenciar les “reunions fraternals” entre les comunitats, mirant
d’involucrar també als ciutadans que no estan vinculats a cap religió.