Dilluns, 26 de gener Habacuc 3,1-3
El darrer passatge del llibre és el més eloqüent. Ja no queda res, ni als arbres
fruiters, ni als camps, ni als corrals, ni als estables. Tot s’ha perdut. Però,
això no desanima el profeta. Ell continua celebrant el Senyor. Llegiu a poc a
poc els tres últims versets. Són un cant per a instruments de corda.
Per damunt de tot, Tu ets el Senyor!
Dimarts, 27 de gener Habacuc 3,10-13
El profeta vol mostrar, en unes frases literàries ben construïdes, tot el poder de
Déu. Potser nosaltres n’hauríem d’aprendre. Hi ha qui parla de Déu com si fos el seu
cosí-germà. La Bíblia ens ensenya a respectar el creador de totes les coses. En el
passatge es veuen les dues cares de la moneda: el judici i la salvació.
No et vull témer, Senyor, però sí respectar la teva grandesa i majestat.
Dimecres, 28 de gener Habacuc 3,14-19
Contemplar la glòria de Déu és una de les grans visions interiors de la vida. Homes i dones de
fe i d’oració ens aconsellen començar les nostres pregàries invocant Déu i usant els seus
grans noms, recordant que n’és de gloriós el Senyor. I això ha de ser així. No podem començar
mirant-nos a nosaltres mateixos o a la turbulència del nostre entorn.
Ens cal mirar cap amunt, on són les coses maques i lluminoses. Tal com ens ho ensenya l’oració
del Senyor.
Dijous, 29 de gener Filèmon 1,1-7
Pau està segur de Filèmon. No en té cap dubte. En començar la carta li demostra com l’aprecia
i com estima el seu treball. Filèmon serà sempre un dels clàssics de l’església. La comunitat
es reunia a casa seva, cosa que nosaltres també coneixem. Però, a més, era l’home generós
que sabia donar, i fer el bé. Molts havien rebut ajuda d’ell. Pau sap que li pot demanar
qualsevol cosa en Crist. Quants en trobem a l’església que són així? Jo en conec alguns, potser
molts.
Ser generosos amb els membres de la comunitat i més enllà.
Divendres, 30 de gener Filèmon 1,8-16
“En nom de l’amor” (v.9). Pau no parla de l’alliberament dels esclaus, però posa les bases per
arribar a comprendre què s’ha de fer. Onèsim, l’esclau, és un “fill” de Pau i ha de ser rebut
com un germà estimat. Es nota el desig de Pau de quedar-se amb Onèsim, però el convenç
per tornar amb el seu amo de qui havia fugit, per tal de ser deixebles de Crist. En tenia dret
Pau, de fer-ho? Ell sabia quina acollida -ndria a casa de Filèmon. Hi hauria nous lligams, però
no de cadenes, sinó d’amor en llibertat.
Ensenya’ns a complir sempre els nostres compromisos amb tothom.
Dissabte, 31 de gener Filèmon 17-25
El passatge i les paraules de Pau ens recorden la paràbola del bon samarità. “T’ho
pagaré jo mateix”. Pau s’estima més demanar, que no pas exigir. Així ha de ser en el
camí de Crist. Hi ha una autoritat de Pau, però no la vol exercir. És a l’amor i al respecte
que Pau apel·la.
A l’església, el recurs a l’autoritat fa mal. No és obeir l’altre per força, el que cal fer,
sinó estar convençuts que allò que es diu és correcte.
Diumenge, 1 de febrer Fets 1,1-11
El llibre dels Fets és la continuació de l’evangeli segons Lluc, el primer llibre del que
ens parla el text. A l’evangeli, Lluc va presentar la vida de Crist; en aquest segon
llibre segueix amb els actes del apòstols. Comença amb l’ascensió de Jesús, el manament
de ser els seus testimonis i la seguretat de la presència de l’Esperit Sant.
Que el Senyor ens doni la força que necessitem per ser els seus testimonis en el món
que ens envolta.