Dilluns, 8 de setembre
Isaïes 54, 1-5
Quantes vegades mirem al nostre voltant i ens sentim tristos per la precarietat del poble de Déu, quantes vegades mirem l’església i plorem perquè semblem un poble desolat; el Senyor promet que ell ens vivificarà, ell ens omplirà de fills, ell ens farà un poble gran. Busquem al Senyor, busquem fer la seva voluntat, visquem veritablement l’evangeli de salvació que se’ns ha ofert, la resta hi ha que deixar-ho en mans de Déu.
Dimarts, 9 de setembre
Isaïes 55, 1-5
Qui està disposat a donar de gràcia? Qui ofereix la vida? El Senyor, Déu nostre, ell està disposat a oferir-nos tot el que necessitem, no hi ha condicions, solament hem d’acostar-nos a ell, hem d’anar a buscar-lo. No hi ha camins fàcils en aquesta vida, però Déu vol donar-nos la seva guia, la seva companyia, solament hem de tornar-nos a ell.
Dimecres, 10 de setembre
Isaïes 55, 6-13
Ja arriba la salvació, el poble de Déu està a punt de tornar cap a casa, el Senyor se’ls hi ha ofert, es vol deixar trobar per ells. Es meravellós adonar-nos que Déu sempre està disposat a acollir-nos, que el seu perdó presideix les nostres vides. Ell vesa sobre nosaltres la seva paraula, perquè en sentir-la canviem de direcció i ens transformem en el seu exemple.
Dijous, 11 de setembre
Isaïes 56, 1-8
Hem arribat a la part final del llibre, el poble ha retornat a la terra, però les dificultats no han acabat, no és senzill reconstruir, no és fàcil tornar a aixecar el poble. Igual que en la sortida d’Egipte Déu alliberà als esclaus, també en el retorn ha alliberat a tots els oprimits, eunucs i estrangers s’han unit al poble de Déu per venerar-lo, per reconstruir-lo. Déu no mira procedències, no mira perfeccions, busca cors sincers, que l’estimin, que vulgui seguir els seus camins.
Divendres, 12 de setembre
Isaïes 56, 9 – 57, 2
És curiosa la facilitat que tenim per oblidar, és molt trist la rapidesa amb que fets meravellós queden arraconats en la nostra memòria. El poble de Déu havia vist la seva salvació, l’havia viscut en les seves pròpies vides, però la corrupció i l’avarícia s’havien tornat a instal·lar entre els dirigents del poble. No oblidem mai el que Déu ens ha ofert, perquè quan ho fem perdem la flama que ens manté units a ell.
Dissabte, 13 de setembre
Isaïes 57, 14-21
Els malvats s’han tornat a instal·lar en mig del poble de Déu, però encara no han corromput a tot el poble, hi ha qui encara busca la justícia, qui recorda el dolor de viure lluny de Déu. Aquest no seran oblidats, Déu els hi curarà les ferides, Déu els hi donarà pau. En mig de la idolatria i la maldat, hem de ser ferms en seguir fidels al Senyor, en no donar les nostres oïdes als qui volen fer-nos oblidar el que Déu ha fet per nosaltres.
Diumenge, 14 de setembre
Isaïes 58, 6-11
Donar-nos als altres, oferir el bé, compartir el pa, buscar la justícia, viure realment la compassió, això són les característiques del poble de Déu, no pas ritus religiosos, buits de contingut perquè són solament signes externs d’una vida que, en realitat, no és viu. Hem de viure donant bondat, recolzats per el Senyor, que no ens abandonarà que ens guarirà i ens omplirà de forces.