Dilluns, 23 de desembre
Mateu 1, 18-24
L’arribada de Jesús, el seu naixement es veu envoltat d’aquesta necessitat de valentia que els portadors de la promesa havien tingut que practicar al llarg de la història del poble de Déu. Josep i Maria, els dos, van haver de posar la seva fe i la seva confiança en el Déu d’Abraham, i d’aquesta fe sorgir la fi d’un llarg camí començat feia ja molt de temps allà a Haran.
Dimarts, 24 de desembre
Lluc 2, 1-21
Avui és nit de nadal, és nit de celebració, es nit d’amor i de pau. Gaudeix de la preciosa narració de Lluc. I recordar de compartir amb altres allò que has rebut. Recordat de la promesa de Déu complida en Jesús i estima com ell ens ha estimat. Bon nit de nadal!
Dimecres, 25 de desembre
Joan 1, 1-18
El passatge de Joan sembla allunyar-se d’aquesta història humana que porta la salvació a la creació divina, però rere el llenguatge més filosòfic trobem l’afirmació: la Paraula s’ha fet carn i ha habitat entre nosaltres. La meravella d’explicar-ho d’aquesta manera és que la promesa s’ha fet home, cada cosa dita i afirmada per Déu s’ha complert en tota la seva magnificència en la persona de Jesús, el seu Fill.
Dijous, 26 de desembre
Fets 7, 2-8
Recordem Abraham, la seva vida en la promesa. El que va deixar terra i parentela per seguir l’esperança que Déu li va prometre, encara que mai va arribar a veure-la complida.
Divendres, 27 de desembre
Fets 7, 9-16
Recordem Jacob i els seus fills, ells es van veure acompanyats per Déu en tot moment, en els bons i en els dolents. No va permetre que la família patís la fam de la terra i els trobar un lloc de refugi.
Dissabte, 28 de desembre
Fets 7, 17-35
Els descendents d’Abraham van acabar vivint a Egipte, lluny de la terra promesa. El poble es va veure oblidat per Déu, però el seu clamor va arribar fins el cel i ell els hi enviar un rescatador, en Moisés, per dur-lo de nou cap a la terra que havia promès als seus avantpassats.
Diumenge, 29 de desembre
Fets 7, 36-50
I Moisés va portar-los per el llarg camí del desert, on el poble patí i es descoratjar, però continuar endavant, perquè Déu no els va abandonar, sinó que caminava amb ells en la seva tenda, el tabernacle. No va ser fins a temps del rei Salomó que Déu concedí els seu poble el que li fes una casa de pedra, una casa que a la fi no anava a poder-lo contenir.