Dilluns, 15 de setembre
Isaïes 59, 9-15
La confessió d’Israel davant de Déu és el reconeixement de les seves errades, la salvació havia arribat fins a ells, els havia trobat en terra de Babilònia i els havia fet tornar a casa, però en arribar-hi van oblidar-la, van tornar a donar l’esquena a Déu. En l’instant en que se’ls hi obren els ulls i s’adonen del que fan, van a confessar-ho al Senyor, van a reconèixer les seves faltes. Sempre hi haurà errades a les nostres vides, però no hem d’amagar-les. Hem de oferir-li al Senyor un cor sincer, ell ens ha demostrat que no hi ha pecat tan gran perquè ens deixi per sempre de costat.
Dimarts, 16 de setembre
Isaïes 59, 20-21
La resposta de Déu a les nostres confessions és sempre el perdó, però a més en les paraules del profeta hi ha la promesa de la seva fidelitat, per sempre, de generació en generació. Preguem per els nostres joves, preguem perquè en nosaltres puguin trobar a homes i dones que visquin realment en l’Esperit.
Dimecres, 17 de setembre
Isaïes 60, 1-6
En mig d’un món que viu en tenebres el poble de Déu ha de construir-se com a lluminària per a totes i tots, hem de fer brillar la justícia i la pau, hem d’oferir als que ens envolten la glòria del Senyor. Perquè en nosaltres han de veure al nostre Déu, en els nostres actes, en les nostres paraules, hem de ser capaços de fer veure el Déu que salva.
Dijous, 18 de setembre
Isaïes 61, 10-11
Davant les meravelles que el Senyor ha fet al nostre voltant, davant la seva actuació prodigiosa en mig nostre, davant tot el que Déu ens ha ofert en la seva salvació, no podem fer res més que entonar una lloança, cantar al Déu que ens ha transformat en el seu ramat. És en ell que podem construir la nostra justícia, és en ell on inspirem el nostre cor.
Divendres, 19 de setembre
Isaïes 63, 1-6
Déu ha salvat al seu poble, ha aniquilat l’enemic, ha assolat la terra. No ens agraden gaire les imatges del Déu bèl·lic, però la realitat és que tota víctima vol justícia, tot aquell que ha patit en mans dels malvats vol ser vindicat. La malvat serà eradicada Déu ho farà, la justícia regnarà per sempre, Déu ho farà, perquè és ell sol qui pot complir-ho.
Dissabte, 20 de setembre
Isaïes 64, 1-10
Una vegada consumada la salvació, una vegada mort l’enemic Israel repassa la seva història, recorda que els ha portat fins aquí. I s’adona de la seva rebel·lia, que com havien traït Déu, aquell que els havia escollit per a ser el seu poble, aquell que els havia tractat amb bondat i els havia omplert de misericòrdia i amor. Déu els adoptà com a fills, però ells el van trair.
Diumenge, 21 de setembre
Isaïes 63, 15-19
El camí de la reconciliació amb Déu comença quan l’ésser humà es torna cap a ell, no per tradició, no per una religiositat adquirida en la infantesa, sinó perquè veritablement vol ser fill del Senyor. La filiació no és transmet, sinó que s’escull. Déu sempre està disposat a adoptar-nos com a fills i filles, sempre que ens vulguem convertir a ell.