Dilluns, 11 d’agost
Isaïes 32, 1-8
La promesa de Déu és que els dirigents malvats, els insensats que han dut al poble a la perdició seran esborrats, perquè vindrà un rei just, que veritablement portarà al poble per els camins rectes, per les sendes de Déu. Vindrà un rei que governarà sota l’Esperit de Déu i oferirà al poble l’exemple a seguir.
Dimarts, 12 d’agost
Isaïes 32, 12-20
Viure en pau, aquest és el desig de l’ésser humà, viure amb calma i tranquil·litat, confiant plenament en que hi ha qui ens defensa, qui vetlla per nosaltres i per la nostra seguretat. No estem exempts de patiments, però podem ser feliços quan ens adonem que l’esperit de Déu ha estat abocat sobre nosaltres per a ser el seu poble.
Dimecres, 13 d’agost
Isaïes 33, 2-6
La pregaria del profeta s’aixeca perquè Déu faci arribar la seva salvació. Reconeix la seva grandiositat, davant la qual res ni ningú pot prevaldre. Posar l’esperança en Déu és confiar en el seu amor vers nosaltres, un amor que no permetrà que patim més del que puguem suportar. La nostra força davant el perill i les dificultats ha de ser el Senyor, el nostre tresor.
Dijous, 14 d’agost
Isaïes 33, 14-16
Què demana Déu de nosaltres? Que actuem amb justícia, que el dret presideixi totes les nostres decisions. En el mateix exemple de Déu que ha vesat sobre nosaltres el seu amor, que ha actuat amb justícia i amb misericòrdia, que ha sigut honest i és la veritat, així ha de créixer el seu poble, així habitarem a les altures.
Divendres, 15 d’agost
Isaïes 35, 1-10
Déu prepara un camí, una senda per on el seu poble caminarà cap a la salvació. La terra renaixerà de nou, pel desert correrà l’aigua, i les flors tornaran a néixer, quan el Senyor ens doni descans, quan Déu camini amb nosaltres els seus rescatats. Totes les ferides seran sanades, i mai més tornarem a passar set, la nostra joia ja no tindrà fi.
Dissabte, 16 d’agost
Isaïes 36, 8-20
Les paraules del profeta es van complir, i Assíria, després d’haver vençut a Egipte arribà a les portes de Jerusalem, per a conquerir el reialme de Judà. Davant el fracàs de l’intent d’Ezequies per eludir aquesta guerra, ja no li quedava cap altres esperança, solament Déu podia ajudar-li, solament ja ell podia salvar-lo.
Diumenge, 17 d’agost
Isaïes 37, 30-38
I Déu va complir la seva paraula, va salvar al poble de l’amenaça assíria, va donar descans i pau als habitants de Jerusalem, i aniquilar l’exercit enemic, que havia posat en dubte la seva sobirania i el seu poder. El rei havia canviat les intrigues de la cort per la pregària, i Déu havia respost. El Senyor espera la nostra súplica, ell espera el nostre retorn, està disposat per salvar-nos, solament li hem de demanar.