Dilluns 1 de juliol Gènesi 8, 18-22
Els cicles de la natura ens han acompanyat durant tot el temps de la humanitat, aquest són cicles de contrastos que ens marquen els nostres ritmes, també els ritmes del descans. Descansem, meditem i siguem agraïts al Senyor perquè en la seva mà descansa la natura, que mai perd el seu ritme.
Dimarts 2 de juliol Èxode 5, 1-5
La imatge del faraó és la del imperi que no vol donar descans al poble, perquè en el descans és quan ens adonem de l’opressió a la que som sotmesos. Mentre estem immersos en les rutines diàries no ens adonem de quina és la nostra situació, sota quina pressió vivíem les nostres vides. Déu demana tres dies, però aquest dies poden acabar sent l’inici d’un gran èxode, que ens porti fora del cercle d’opressió al que la societat que ens envolta vol portar-nos.
Dimecres 3 de juliol Èxode 16, 21-30
La por a la mancança, el temor a que no hi hagi un plat a taula, … no és fàcil confiar en Déu quan solament depenem d’ell per el nostre aliment. En els temps que vivim hi ha masses persones que el seu dia de repòs s’ha convertit en perpetuo, aquest any 2013 hi ha cada dia més persones que solament poden confiar en Déu per menjar. Preguem per ells, perquè trobin feina, perquè el dia de descans torni a cobrar sentit a les seves vides, i no oblidem que Déu proveeix, sobre tot a través de les nostres mans.
Dijous 4 de juliol Èxode 20, 1-17
En mig dels deu manaments, en mig del centre de la llei, trobem l’obligació del dia de repòs, una obligació universal; aquesta no és per els rics, aquesta no és per el homes, aquesta no és per aquell que té drets, el dia de repòs és per tots, des dels animals fins els esclaus, fins els estrangers que viuen entre nosaltres. No mataràs, no treballares el dia de repòs, una obligació és tan important com l’altre. I sobre tot, recorda que el teu descans i els d’aquells que t’envolten està dedicat a Déu.
Divendres 5 de juliol Èxode 34, 29 – 35, 3
Moisès va baixar de la muntanya i el primer que li digué al poble és que havia de reposar, abans fins i tot de donar instruccions sobre el culte i el santuari, Moisès els hi recorda com és d’important el dissabte, el dia de descans. I és que el israelites eren un poble d’esclaus acostumats a treballar dia rere dia sense descans, sense temps ni per meditar ni per pregar. No deixem que la bogeria que ens envolta ens pertorbi l’enteniment, necessitem espais per dedicar-li a Déu, necessitem temps de descans.
Dissabte 6 de juliol Mateu 12, 1-8
D’aquella llei que pretenia donar espais de reflexió i meditació per l’ésser humà, d’aquell dissabte que volia ser un dia dedicat a Déu, el fariseisme jueu n’havia fet una càrrega. Però Jesús tornar a donar sentit a allò que Déu volia, no és pas una qüestió de kilòmetres que pots caminar, no és pas un problema de si pots o no recollir espigues, la principal resposta és que mai cap llei està per sobre de la dignitat i la necessitat humana, cap llei pot fer mal a les persones perquè el Fill de l’Home és senyor del dissabte, i el Fill de l’Home estima la humanitat.
Diumenge 7 de juliol Mateu 12, 9-13
En un intent de fer caure Jesús en un parany el fariseus li demanen que, tal i com a fet als camps, ara declari en mig de la sinagoga la seva nova visió del dia de repòs; però Jesús els hi demostra la seva pròpia hipocresia. Com és de fàcil enganyar-nos a nosaltres mateixos! Allò que volem fer obligatori no ens ho apliquem, allò que creiem inamovible ho canviem quan ens convé. Descansa aquest diumenge, lloa a Déu i prega, perquè en ell trobem la coherència per a les nostres vides.