Comença un nou any, i amb ell el repte de sobreviure’l. No són les previsions molt favorables, la crisi econòmica sembla assentada entre nosaltres, i no hi ha mires de que ens vulgui abandonar. Les necessitats cada cop són més gran, i molta gent, massa gent, està patint els sotracs d’una economia que no sembla troba sortida al túnel de foscor dins el qual ens va ficar.
Diu la dita que qui canta el seu mal espanta, per això, aquest primer trimestre d’aquest incert any que encetem, us vull proposar que ens dediquem a cantar. Sí, a cantar cada dia una lloança a Déu.
Quan la por a un futur incert ens amenaça, quan el dolor i el patiment, tant nostra com aliè, ens trenca el cor per la meitat, quan no veiem el final i sembla que la nostra esperança va perdent força, en els moments més difícils és quan hem de mirar al cel, i afirmar la nostra convicció de que Déu és sobirà, que en Ell reposa la nostra salvació.
Al·leluia, lloeu Déu, … canteu-li, doneu-li la gloria, encara que les llàgrimes siguin les nostres companyes diàries, encara que l’alegria sembli haver-se esfumat, a pesar de tots els pesars, cantem a Déu una cançó.
La nostra pot ser una cançó d’alegria, o també de tristesa, el nostre cant pot demanar-li ajuda, o agrair els dons que hem rebut; però sigui com sigui, la mogui el que la mogui, la nostra lloança ha d’omplir de sinceritat la nostra lloança a Déu.
Durant els propers noranta dies meditarem en el llibre dels Salms, fent un recorregut per la història del seu poble que, davant de qualsevol situació, fos bona o dolenta, era capaç d’escriure una tonada per apropar-se al nostre Déu.
I en aquest meditar en el salteri us vull proposar una gosadia, per què no acompanyeu la meditació amb un càntic? Aquell que us vingui a la ment, aquell que el text us evoqui. En sabem moltes de cançons, així doncs omplim les nostres necessitats amb el so de la veu aixecada en una lloança al nostre Déu.
No sé pas si cantant arreglarem tots els problemes que ens envolten, però us ben asseguro que sí que aconseguirem ompli el nostre cor d’una renovada esperança, en el Déu que sempre escolta, i que, en el seu temps, sempre actua a favor nostre.
Al·leluia, lloeu Déu, … perquè en les seves mans poderoses està el nostre futur, i quan som capaços de recordar com la seva salvació ha acabat arribant sempre, és quan podem allunyar de nosaltres els mals que ens impedeixen tirar endavant cada dia.