2 Corintis 4, 16-18
La mirada de l’apòstol dóna la volta a la lògica humana, aquesta predica que els patiments van acumulant en la nostra vida el cansament, la frustració o la desesperació, per ell cada sofriment que patim per l’obra de Déu ens ofereix més glòria. La nostra mirada ha d’estar posada en allò que és etern: l’amor i la misericòrdia de Déu.
Dimarts, 28 d’octubre
2 Corintis 5, 16-21
Si les nostres passes ens allunyen de Déu, Ell ve a buscar-nos. Si la nostra saviesa ens fa pecar, Ell ve a perdonar-nos. En Crist, Déu vol reconciliar-se amb totes i tots, manifestant la seva justícia, la definitiva intervenció entre nosaltres, per obrir una porta cap a Ell, que ja no es tancarà mai.
Dimecres, 29 d’octubre
Gàlates 2, 19-21
La renuncia total de les nostres vides per deixar-nos revertir del Crist és, potser, el que més ens costa. Però a la fi, allò que ens espera en la renuncia és trobar la veritable vida, la veritable humanitat que havíem perdut al allunyar-nos de Déu. Per al fe abracem aquesta confiança, que per amor Déu ens ha guanyat.
Dijous, 30 d’octubre
Gàlates 3, 23-39
En Crist hem de superar totes les barreres que ens separen els uns del altres, no hi ha ètnia, ni gènere, ni condició social que ens pugui unir més que el fet de que totes i tots hem estat revestits del Crist, en Ell ens unim a Déu i els uns a les altres.
Divendres, 31 d’octubre
Gàlates 5, 13-15
La saviesa de Déu tergiversa el sentit de les nostres paraules convertint la llibertat en servei mutu per amor. Hem sigut fets lliures per estimar plenament, perquè Crist ha trencat les cadenes del nostre egoisme oferint-se Ell mateix per nosaltres.
Dissabte, 1 de novembre
Gàlates 5, 19-25
Allò de bo que hi ha en nosaltres prové de l’Esperit, en ell ens hem de construir com a veritables éssers humans, per poder allunyar del nostre comportament allò que fa mal als altres. En la comunió amb l’Esperit de Déu és com hem de viure.
Diumenge, 2 de novembre
Gàlates 6, 1-5
Els uns estem lligats a les altres i les unes hem exhortar els altres, però tot des de l’amor no fingit, que no judica sinó que vol reconstruir vides, perquè a la fi tots i totes errem, ens equivoquem i no pot haver-hi en nosaltres altre motiu de glòria que no sigui allò que Déu va transformant dia a dia.