Dilluns, 1 de setembre
Isaïes 50, 4-9
El servent de Déu es veu vituperat per els dolents, aquesta vivència, que tenim tan present en la vida de Jesús, és també la de molts altres servents que han patit per proclamar la paraula de Déu, però el Senyor no ens abandona, ell no ens deixarà sols davant l’oprobi. Déu vindica les víctimes innocents, rescata els desvalguts. El Senyor és qui defensa el seu poble.
Dimarts, 2 de setembre
Isaïes 50, 10-11
Trobem encara paraules dures del profeta per el poble de Déu, perquè no és fàcil esperar la salvació, ni confià en que aquesta ja arriba. Déu ens demana, moltes vegades, que caminem a les fosques, confiant en que ell guiarà les nostres passes, però la nostra confiança minva davant les dificultats, i masses vegades busquem altres llums per fer el camí. Confiem en el Senyor, ell ha demostrat sempre que no ens oblida.
Dimecres, 3 de setembre
Isaïes 51, 1-3
Déu apel·la a la seva història amb la humanitat per afermar la confiança del poble que viu l’exili. Quan ja no podem més hem de mirar enrere, i recordar com de fidel i benigne ha estat Déu amb nosaltres, com la seva mà ha estat al nostre costat en tants instants, com la seva salvació ha arribat en el moment precís. No oblidem el que Déu ha fet per nosaltres, la nostra memòria pot ser el nostre sostenidor en els camins foscos.
Dijous, 4 de setembre
Isaïes 51, 4-8
En aquesta vida tot sembla tindre un final, s’acaba l’amor, s’acaba la paciència, res no dura eternament, però el cert és que podem confiar en la fidelitat de Déu, la seva justícia vol construir un món millor, la seva salvació vol abastar, per sempre, tots els racons del món. Déu no fallarà, perquè el seu amor, no te mesura, no te final.
Divendres, 5 de setembre
Isaïes 52, 7-10
El teu Déu ja regna, que n’és de difícil afermar-nos a aquesta proclama, que n’és de complicat veure la mà de Déu en mig de tanta desolació, de tant patiment. Però la realitat és que el nostre Déu és sobirà, i podem anunciar amb el profeta que la seva salvació ha arribat, que la seva victòria està propera, que veritablement el món viure en pau i felicitat.
Dissabte, 6 de setembre
Isaïes 52, 13 – 53, 10
Tenim arraigades les imatges de la vida de Jesús de Natzaret en les paraules d’aquest passatge del profeta, i és colpidor recordar el patiment del Fill de Déu per amor a nosaltres. Qui pot creure aquest missatge? Qui pot entendre que la nostra salvació costes tant? El misteri de l’amor de Déu és manifesta en que per nosaltres es donà a sí mateix.
Diumenge, 7 de setembre
Diumenge, 7 de setembre
Isaïes 53, 11-12
La nostra justícia, la nostra llibertat, la nostra salvació és un do ofert per gràcia, no hi ha res en nosaltres que mereixi o ens faci dignes del perdó de Déu. Però ell s’ha complagut en estimar-nos, en cuidar-nos, en oferir-nos una vida nova. No tenim res per oferir, solament la vida que ens ha sigut donada.