Dilluns, 12 de maig
Lluc 6, 27-36
El canvi radical al que som cridats comença en l’escoltar, perquè és quan hem sentit la Paraula que podrem respondre a ella, perquè Déu ha vessat sobre nosaltres mots de perdó, justícia i misericòrdia, perquè els interioritzem i transformen les nostres vides en ells.
Dimarts, 13 de maig
Lluc 6, 45-46
Del llenguatge amb el que omplim el nostre cor i les nostres construirem les paraules que governaren les nostres vides. Allò que guardem dins nostre serà allò que parlarem, per això hem de treballar per omplir-nos de la Paraula que s’encarna a través de l’Esperit Sant.
Dimecres, 14 de maig
Lluc 10, 23-24
Se’ns ha concedit un gran do, el do de veure a Jesús, el do d’escoltar la seva paraula, però aquest regal no és pas un fi per nosaltres mateixos, ans al contrari, com hem sentit i escoltat, som cridats a transformar el món que ens envolta, per que altres vegin i escoltin a Déu.
Dijous, 15 de maig
Lluc 10, 30-37
La paràbola del Bon Samarità és arxiconeguda, i moltes vegades, de tant haver sentit aquestes paraules, han perdut el poder transformador que contenen. Per això et proposo que canviïs els personatges: un comercial anava a Barcelona, i el van assaltar, van passar un cristià i el director d’una ONG, però no el van ajudar. Més tard una prostituta és parà i el va socorre. Canvia ara?
Divendres, 16 de maig
Lluc 11, 9-13
La confiança en la Paraula de Déu, dita i viscuda en Jesús, ens ha de ser alè per esperar del Senyor el millor per nosaltres, moltes vegades les respostes no són les que esperem, moltes vegades és el silenci allò que escoltem, però en tot tràngol, en tot moment de patiment, en ell trobarem la força per tirar endavant.
Dissabte, 17 de maig
Lluc 12, 13-15
El llenguatge de la economia ens diu que el nostre valor és aquell que s’adquireix a través de les nostres possessions, que la seguretat de la nostra vida es funda en la capacitat de mantenir-nos; però el cert és que tota vida és digna, més enllà del que té o pot aconseguir. Quina és la essència de la meva vida? Moltes més que allò que tinc, més aviat és allò que sóc.
Diumenge, 18 de maig
Lluc 12, 16-21
En què afanarem les nostres forces? A què dedicarem els nostres recursos? Naixem i morim, i allò que aquí construïm aquí és queda, però allò de perdurable que per l’eternitat ens acompanyarà és el que neix de la Paraula de Déu, és allò tan intangible com l’amor i la donació als altres.