(Actualizat: 27/04/15 01:00 hores)
Barcelona acollirà el proper dilluns, 27 d’abril, una cerimònia a la Sagrada Família en memòria de les víctimes de l’accident de la companyia Germanwings on van morir 150 viatgers el passat 24 de març en estavellar-se l’avió als Alps francesos. Es preveu que acudeixin a l’acte, amb els familiars de les víctimes i altres ciutadans, les autoritats barcelonines, catalanes i espanyoles.
França i Alemanya en celebrar cerimònies per les víctimes d’aquest accident han reflectit la pluralitat de la seva societat, de les víctimes i de les famílies. A França es va fer una cerimònia civil i també una altra de caràcter multiconfessional. A Alemanya se celebrà un acte ecumènic a Colònia amb representants de les comunitats catòlica i protestant.
Demanar un acte que expressi diferents cosmovisions i sigui multiconfessional, civil o ecumènic és instar que els poders públics se situïn al moment de les nostres actuals circumstàncies socials, culturals i religioses, i valorem els esforços que han fet la Generalitat i l’Estat per aconseguir-ho. Entenem que la proposta de les autoritats catòliques de celebrar una missa presidida per l’Arquebisbe de Barcelona no respon al pluralisme de les sensibilitats religioses de les víctimes, de les famílies ni, òbviament, de la diversitat de la nostra societat.
D’altra banda, el format escollit no té en compte el principi d’aconfessionalitat de la legislació actual. L’article 16 de la Constitució espanyola garanteix “la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i de les comunitats” i afegeix que “cap confessió tindrà caràcter estatal”. L’Estatut de Catalunya del 2006 diu, en l’article 40.8, a més, que “els poders públics han de promoure la igualtat de totes les persones” amb independència de les seves condicions, entre les quals cita explícitament la “religió”.
El primer baròmetre sobre la religiositat fet per la GenCat, presentat el 8 d’abril, pren nota que el 52,4% de la població catalana es defineix com a cristiana catòlica –tradició que representa la majoria sociològica i religiosa del nostre país-, el 18,2% com a atea i el 12% com a agnòstica, el 7,3% es declara musulmà, el 2,5% cristià protestant o evangèlic, l’1,3% budista, l’1,2% cristià ortodox, el 0,4% testimoni de Jehovà i el 2,3% seguidor d’altres confessions.
A Catalunya gaudim d’una bona convivència entre les diferents tradicions religioses i espirituals. Un acte dedicat a les víctimes de l’accident aeri dels Alps fet amb obertura a totes les creences i sensibilitats seria un gran pas endavant per la convivència pacífica de tots els ciutadans.
Jai Anguita, director comunitari de Bet Shalom, comunitat jueva progressista de Barcelona
Joan Botam, caputxí i president del Centre Ecumènic de Catalunya
Joel Cortés, president de la Comissió Permanent de l’Església Evangèlica Espanyola
Ruth Giordano, presidenta de la Unió d’Esglésies Baptistes de Catalunya
Ignacio Simal, president de la mesa de l’Església Evangèlica de Catalunya
Francesc Torradeflot, teòleg i filòsof
Barcelona, 25 d’abril de 2015