Alícia Pallàs
Elizabeth Eidenbenz, convençuda del que calia fer, va salvar 597 nens i nenes a la Maternitat d’Elna.
Dissabte passat una colla de les comunitats del Poblenou, Rubí, el Clot i Tallers vam matinar. I aquest cop, per gust. Cosa estranya! Teníem una sortida a Elna. Marxàvem del país per visitar el país veí. Era una sortida de lleure, però sabíem que en el fons tindria aquell punt d’agredolç. L’Assumpta Montellà, l’escriptora del llibre La Maternitat d’Elna, ens proposava viatjar no només en l’espai –d’això se n’encarregava l’Antònia, la conductora de l’autocar- sinó en el temps. Érem en total 52 persones –dels més grans, en Joaquim, fins als més petits, l’Helina- juntament amb la Marta i en Jonathan.
Des del primer moment, el poder comunicatiu de l’Assumpta ens va atraure, commoure, arrencar somriures. Un cop a França ens vam dirigir cap a la platja d’Argelers. Argelers és una població residencial d’estiueig, no hi havia gent al carrer, les botigues estaven tancades. I la platja deserta fuetejada per la tramuntana amb aquell mar grisós on les ones hi anaven a morir. Aquell lloc recordava la mort i el patir, la injustícia i la crueltat. Les llàgrimes, els sentiments eren a flor de pell. Però malgrat això, calia recordar-ho.
Vàrem visitar el petit cementiri erigit als homes i dones qui hi van morir, i just al costat, un petit monòlit amb un arbre d’on penjava un estel blanc recordant les criatures que no varen poder sobreviure.
A Cotlliure, després de dinar, vàrem visitar la tomba d’Antonio Machado. L’Assumpta ens explicava per què el van enterrar allà a ell i a la seva mare. I entre versos recitats i silencis, vam deixar Cotlliure per dirigir-nos cap a Elna.
Elna és una població petita, on hi destaquen el claustre, la catedral i la Maternitat. Aquesta és un edifici gran i imponent amb una doble cúpula de vidre al capdamunt, “un oasi enmig del desert”, deia l’Assumpta. Lluminós, amb panells de fotografies a cada cambra que explicaven la seva història des del seu començament el 1939 fins al tancament pels nazis durant la ocupació de França el 1944. Ens va parlar d’Elizabeth Eidenbenz, la jove suïssa que empesa per l’entrega als més petits i desvalguts va portar amb determinació la Maternitat salvant 597 nens i nenes. Del seu caràcter, de la petja que va deixar, de les nombroses Elizabeth Eidenbenz ignorades amb el pas del temps, veritables heroïnes, convençudes del que calia fer en temps de conflicte.
L’ambient i l’amistat fa que aquestes sortides ens animin, estableixin lligams i ens preguntem: Per què no ho fem més sovint?