El dret es va retirà, i la justícia era lluny, perquè la veritat va ensopegar a la plaça i l’ equitat no va poder arribar” Isaïes 59:14, (traduït de RV95)

Joel Cortès i Casals, President de la Comissió Permanent de la IEE

El text, d’entrada, sembla que no respon al que hom espera de l’encapçalament d’un “missatge de Nadal”, més aviat tot el contrari, ja que l’anunci de l’arribada del Messies és, essencialment, una bona nova, la promesa de llum i salvació per al món.

Però sí, el text és d’allò més escaient ja que descriu, en molt poques paraules, la crua realitat en què viuen milions de persones. Un any més viurem la contradicció de rebre l’alegria i el goig de la promesa d’un món nou i comprovar que la història que avui escrivim els éssers humans no deixa espai per a cap celebració.

Els drets de tot tipus són negats, la justícia la percebem com alguna cosa molt llunyana, la veritat és tergiversada i la manca d’equitat anuncia un món sense futur. Tots aquests elements són els que expliquen la situació dels refugiats, l’augment de la pobresa, el creixement de la riquesa en poques mans, la violència de mort que no té fi.

Com es pot celebrar avui alguna cosa que respongui a un sentit evangèlic?

Només podem respondre a aquesta pregunta amb un viatge al nostre món interior, tant de caràcter individual com de caràcter comunitari. Un viatge que ens predisposi a afrontar el repte de canviar aquesta dura realitat, a lluitar fins al darrer alè que el Senyor ens doni.

No hi ha avui cap altre desafiament per a les esglésies, deixar de costat debats estèrils sobre la defensa de les essències i pureses doctrinals i alçar els ulls i cercar Jesús en la infinitat dels exclosos d’aquest món. Serem capaços de respondre a aquest repte?

L’any que començarem d’aquí a poques setmanes, serà un any molt especial: celebrarem els 500 Anys de la Reforma. Aquest aniversari és, sobretot, una. oportunitat excel·lent per a reformar, també, avui, els nostres camins. És en aquest sentit que el lema que presidirà el nostre pròxim Sínode serà: “Ecclesia Semper est Reformanda.” Es tracta de revisar en profunditat la nostra missió com a Església en el món, de preguntar-nos si les nostres conviccions i la nostra praxi responen al crit de Pau i Salvació anunciat en aquell primer Nadal als pastors.

Ens trobem davant una tasca ingent que requerirà una mirada crítica permanent sobre la nostra reflexió i acció, un deixar fluir l’Esperit dins els nostres cors per tal d’il·luminar el món que sovint pretenem amagar per no pertorbar la nostra “pau”, buscar el dret i la justícia del Regne de Déu sobre totes les coses per tal que les nostres futures celebracions siguin de veritat i no tinguin lloc a les places buides

Tenim l’Emmanuel, “Déu amb nosaltres”. Afirmar la Fe i l’Esperança en Ell és l’únic que ens cal per a respondre a la vocació a què hem estat cridats.

El Senyor diu encara:” Aquesta serà la meva aliança amb ells: El meu esperit que reposa damunt vostre i les paraules que us he posat als llavis no s’allunyaran mai de vosaltres, ni dels vostres descendents, ni dels seus fills, des d’ara i per sempre. Ho dic jo, el Senyor” Isaïes 59:21

Joel Cortés i Casals, President de la Comissió Permanent de l’Església Evangèlica Espanyola

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

 

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada