Alfredo Abad
“Val la pena confiar en els altres, perquè és a causa dels altres que som el que som. La felicitat està en viure la interdependència de la confiança. Aquesta és la ressonància profunda de la nostra fe.
La setmana passada s’ha reunit a Lió, França, el primer Sínode General de l’Església Protestant Unida de França al qual va assistir-hi Alfredo Abad, com a representant de l’Església Evangèlica Espanyola.
En el “Grand Temple”, al costat del Roine, luterans i reformats de França han celebrat el naixement d’aquesta església unida que supera les diferències històriques i teològiques de les famílies protestants entre aquestes dues grans confessions. Els primers passos d’aquesta unió a França responen a l’anomenada Concòrdia de Leuenberg de 1973, document teològic que va declarar la plena comunió entre les dues confessions.
El Sínode es va reunir a Valpré a Ecully, al nord de Lió, on 220 delegats que representaven als prop de 400.000 protestants que reuneix la nova Església, un terç de tot el protestantisme francès, van votar el naixement de l’església unida i el nomenament d’ un Consell Nacional que presideix el pastor Laurent Schlumberger. El sociòleg Jean-Paul Willaime ha qualificat la creació de la nova església d’un esdeveniment històric, i s’alegra de la preocupació per donar un testimoni cristià sense obsessionar-se per la identitat.
Els actes que van tenir lloc els dies 10 i 11 de maig al Grand Temple donaven ressò a la decisió sinodal de constituir-se en una nova església. La preocupació per la missió i el testimoni estava simbolitzada per un “Village” – poble “protestant” situat en una sèrie de carpes que s’estenien a tot el carrer davant del Grand Temple. Les diferents iniciatives solidàries, periodístiques, radiofòniques, teològiques i les expressions artístiques, espirituals, celebracions, etc … eren presentades de forma participativa en unes 20 carpes o pagodes a les que tothom podia apropar-se al carrer seguint el lema que donava nom al poble “Escolta! Déu ens parla “.
L’objectiu era tenir un poble d’animacions, no d’exposicions, on s’entrava en una escolta compartida de la Paraula de Déu, un poble en el qual res s’imposa, només es proposa. A més de les animacions un seguit d’activitats musicals, de teatre, debat i conferències completaven un programa molt suggerent. Les celebracions van tenir dos moments forts, en primer lloc una vetlla de pregària que durant la tarda i la nit del dia 10 van permetre una àmplia participació d’expressions musicals, artístiques i celebracions per commemorar l’esdeveniment. Un repàs històric de 10 figures del protestantisme lionès permetia evocar les contribucions des de l’inici del cristianisme a la ciutat a la construcció del protestantisme francès. Durant la nit diferents expressions d’espiritualitat van oferir als participants ocasions de pregar i de reflexionar sobre la unitat i el testimoni cristians, diaconisas de Reully i Religioses de Poymerol, Unió de Pregària de Charmes, Germans de Taizé, etc …
Els convidats internacionals presents en els esdeveniments veníem des de Corea, Alemanya, El Salvador, Itàlia, Portugal, Holanda, Canadà, Suïssa, Espanya, Anglaterra, Irlanda, Escòcia, Noruega, República Txeca etc … mostrant l’ampli treball de la nova Església Unida a les seves relacions internacionals. Representants del protestantisme evangèlic, ortodòxa i catolicisme també van participar en els actes.
En l’acte inaugural, presidit per la pastora Anne Faisandier, de l’església reformada i el pastor Wulf Oppermann, de l’església luterana, va tenir lloc una sèrie d’intervencions significatives: El secretari general del Consell Mundial d’Esglésies, el pastor Olav Fykse Tveit; Monsenyor Emmanuel Adamakis, president de la Conferència d’Esglésies Europees, el Cardenal Philippe Barbarin, arquebisbe de Lió i representant de la Conferència Episcopal de França; Mme Henriette Mbatchou, presidenta de la Unió de Dones de l’Església Evangèlica de Camerun i l’enviament pronunciat per el religiós de Taizé, germà Alois. Totes elles van seguir a la proclamació del naixement de l’Església Protestant Unida de França pel pastor Gilles Pivot, moderador del Sínode.
A l’acabament de l’acte litúrgic el ministre d’Interior francès, Manuel Valls, que havia participat en la celebració, va tenir una intervenció valorant el gest d’unitat que era una referència important per a l’Estat laic francès. Va mostrar un profund coneixement del protestantisme, del significat de la ciutat de Lió per a l’esdeveniment i de la superació de les persecucions a favor d’una convivència exemplar amb la qual considerava honrat al país per la diversitat reconciliada que representava la unitat d’esglésies que s’estava celebrant.
El pastor Laurent Schlumberger, president del Consell de la nova església explicava al diari “Réforme” algunes de les claus de l’esdeveniment: “La unió no és per reforçar-nos, sinó per donar un millor testimoni de l’Evangeli.” No és enfront dels catòlics , ni davant els evangèlics, sinó davant d’un nou paisatge religiós que imposa als protestants francesos una nova manera de ser església, explicava el president. La seva preocupació és donar testimoni del que creiem i del que som, ja que el nostre món busca persones capaces d’explicar el que els fa viure, el que els permet mantenir-se en peu amb els seus fragilitats: “Amb l’Església Unida volem posar en marxa una dinàmica del compartir, d’exposició i de testimoniatge “.
També valorava el pastor Schlumberger que l’ecumenisme es veia reforçat, des de la pròpia Concòrdia de Leuenberg que va posar d’acord a desenes d’esglésies a Europa, reformades i luteranes -l’Església Evangèlica Espanyola va signar també aquesta Concòrdia l’any 1973 -, sobre els sagraments, la comprensió de l’Evangeli i els ministeris, amb un ple reconeixement mutu i una plena comunió entre les esglésies luterana i reformada. Comentava també la presència del ministre d’Interior, Manuel Valls, valorant que l’església està decididament a favor de l’Estat laic com a condició de la llibertat de consciència i de la igualtat entre totes les esglésies. Pel president del Consell Nacional, la República es fragilitza quan no reconeix que la qüestió de la transcendència no s’ha de tocar a l’espai públic, i amenaçaria a la llibertat de consciència i d’expressió.
El ministre d’Interior va reconèixer també en la seva intervenció que la República és patrimoni de tots els seus ciutadans i el reconeixement dels drets de tots és la seva força. En parlar de la presència del secretari general del Consell Mundial d’esglésies, Schlumberger ha explicat que el Consell Mundial rep aquesta iniciativa amb entusiasme i que el model d’unitat ha estat celebrat a Suïssa, Alemanya, Corea i Àfrica on conviden a l’Església Protestant Unida a compartir el seu procés. El seu missatge al Sínode i les seves primeres paraules a la nova Església Unida van ser: “Val la pena confiar en els altres, perquè és a causa dels altres que som el que som. La felicitat està en viure la interdependència de la confiança. Aquesta és la ressonància profunda de la nostra fe “.
El pastor Gilles Pivot moderador del Sínode explicava que el procés es va iniciar l’any 2001, quan la comunitat luterana de Bourg-la-Reine, que desitjava la unió amb l’Església Reformada de França va iniciar el procés. L’any 2005 una Comissió d’ambdues esglésies va començar a treballar sobre aquesta possibilitat i les implicacions estructurals i de comunió: “Va ser l’inici d’un llarg camí espiritual”.
El que hem viscut en aquesta unió d’Esglésies és un camí àmpliament testificat a Europa i al món ecumènic, l’ecumenisme real de les esglésies unides, a Espanya, l’Església Evangèlica Espanyola és una església unida, però també a Holanda, Itàlia, en les Federacions Suïssa i Alemanya, etc … Exemple d’una diversitat reconciliada on el compromís de compartir un caminar comú representa acceptar-se mútuament, cedir sobiranies localistes i identitàries, i buscar en el projecte comú la realització del projecte particular, posar en definitiva el bé comú per sobre de nostres èxits individualistes. L’Europa que va constituir el Tractat de Roma buscava un propòsit similar per fugir de la barbàrie de les guerres i construir la pau posant per damunt el motor de l’interès general. Avui Europa s’ha quedat a mig camí, des de Maastrich i des de la falta d’haver arribat a una Constitució Europea que hagués legitimat la unió política al costat de l’econòmica. Moltes de les debilitats de la construcció europea actual són la falta de coratge per realitzar una unió plena en el polític. Les esglésies luterana i reformada de França ens donen un exemple de fraternitat i de testimoniatge en què tots hem de créixer.