L’Església Evangèlica de Catalunya és una de les comunitats protestants més antigues de Catalunya (1868), malgrat que la configuració i el nom actual són moderns. Es va formar a partir de dos corrents de tradició religiosa:

1) les primeres comunitats presbiterianes de Catalunya (integrades a nivell estatal en l’Església Evangèlica Espanyola -IEE) entre les qual hi havia l’església de Sant Pau del c/. Aragó, 51, (la més antiga de Barcelona) i l’església de Sants, i a la província de Tarragona: Reus, Miravet, Ginestar, Mora la Nova i posteriorment El Vendrell.

2) las comunitats de l’Església Metodista Espanyola (fundades a partir de setembre de 1871): les esglésies de Barcelona-Centre (Tallers), Poble Nou, Clot. Fora de la ciutat de Barcelona, hi havia comunitats metodistes a Rubí, l’Hospitalet de Llobregat, La Llagosta i Santa Coloma de Gramenet.

Des del principi hi havia una bona relació, comunió i cooperació entre totes aquestes comunitats, malgrat que pertanyien a organitzacions religioses diferents. Des de l´any 1906, l´Església Metodista va a ser convidada a formar part de l´IEE. L´any 1930, aquesta església estava representada legalment en la XV Assemblea de l´IEE, però la guerra civil va a truncar, en certa manera, la vida i els projectes de totes les comunitats protestants d´Espanya.

Es va haver d’esperar fins a l’any 1953 per a que les esglésies metodistes s’integressin en l’Església Evangèlica Espanyola, per tal de formar unaesglésia unida. A nivell de poble de Déu, les nostres comunitats no van experimentar cap mena de canvis ni en l’organització, ni en la pràctica del culte.

No obstant aquesta integració, continuava existint una doble organització de les diferents comunitats, per la qual cosa es va endegar un procés de reflexió, al qual s’hi va afegir la necessitat de tenir una Església a Catalunya que sintonitzés amb els desigs d’autonomia i autogovern en el món secular. D’aquesta reflexió va sorgir la decisió de crear una Església Evangèlica de Catalunya que, per una banda, respongués a l’organització territorial de l’IEE, i per altra resolgués els nostres problemes interiors de relacions. Així, es va crear l’ESGLÉSIA EVANGÈLICA DE CATALUNYA.

El 27 d’abril de 1987 es va celebrar una Assemblea constituent i es va aprovar el seu Reglament que, amb petites esmenes posteriors, encara és vigent.

L’Església Evangèlica de Catalunya forma part, com a Presbiteri de la Iglesia Evangélica Española, de les organitzacions Internacionals següents: Alianza Reformada Mundial, Consejo Mundial Metodista i Consejo Mundial de Iglesias i, a nivell de l’Estat espanyol de la Federación de Entidades Religiosas de España (FEREDE)

Les nostres comunitats estan integrades dins del Consell Evangèlic de Catalunya, organització que agrupa a la majoria d’esglésies evangèliques del nostre país.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *