El passat 6 de juliol es van complir, exactament, els sis -cents anys de la mort, a la foguera, del reformador i teòleg txec Jan Hus, també conegut aquí com a Joan Huss. Qui era Jan Hus? Quins varen ser els motius pels quals va acabar cremat com a heretge?
Diguem, per començar, que entre la vida de Hus i la de Martí Luter hi ha certs paral·lelismes; no endebades el reformador alemany pronuncià aquesta sentència davant els seus amics quan li desaconsellaven d’anar a la Dieta de Worms que Luter comparava amb la convocatòria de Hus a Constança: “ Sí, aniré a Worms encara que hi hagi tants diables com
teules en un teulat. Han pogut cremar Joan Huss però no han pogut cremar la veritat” Així mateix, també és de Luter aquesta altra afirmació:
“Tots som hussites encara que no ho sapiguem”.
Jan Hus nasqué a Bohèmia el 1369 i morí cremat a la foguera, a Constança, el 1415; quan nasqué Luter feia, doncs, 68 anys de la mort del reformador txec. De família humil, estudià, amb ajudes, a la Universitat de Praga on s’especialitzà en teologia i fou ordenat sacerdot el 1400, nomenat després predicador pel rei de Bohèmia.
A Hus li tocà de viure un dels períodes més tèrbols de la història de l’Església, amb el Cisma d’Occident i tota la corrupció i la immoralitat que regnava entre el clergat i el papat. També va viure totes les tensions nacionals existents entre txecs i alemanys, tant a la seva Universitat com a la vida quotidiana. Aquestes dues situacions, la nacional i la d’una església corrompuda – posicions que, per cert, també es troben en Luter- van configurar el seu pensament teològic. Hus, com després faria Luter, va potenciar la llengua pròpia en contra del llatí i criticà l’Església tant per la seva riquesa i els seus abusos com per la divisió produïda pel cisma.
Seguidor, com tants altres pensadors del seu temps, de les doctrines de John Wycliff-el teòleg i reformador anglès creador del moviment dels lollards- Hus escriu a la seva obra “De Ecclesia”, que el cap de l’ Església és Crist i no el papa i els cardenals i, a l’igual que Luter anys després, demana una església pobra i critica la venda de les indulgències mentre proclama que cal desobeir l’església davant l’evidència de tants i tants eclesiàstics que viuen en pecat: el papa és l’Anticrist, afirma. La veritable església, segons el reformador bohemi, era invisible i estava formada pels predestinats.
Amb la promulgació del concili de Constança, el 1414, per tal d’acabar amb el cisma d’Occident, Hus -amb salconduit de l’emperador- va presentar-s’hi per tal de poder defensar les seves doctrines però el resultat fou l’excomunicació -com Luter anys després- i la prohibició de celebrar missa i poder predicar, cosa que Hus vulnera i, per tant, acaba empresonat.
Els fets es van accelerar. Hus es va negar a retractar-se de les seves idees i de les doctrines de Wycliff -de les quals era acusat- i fou condemnat per heretgia i lliurat al braç secular. Acusat de traïció per l’emperador, tot entremesclant-hi motivacions polítiques, nacionals i religioses, Hus va ser condemnat a la foguera i fou cremat viu el 6 de juliol de1415.
La seva mort aviat va ser considerada a Bohèmia com un ultratge i va desencadenar una terrible revolta -les guerres hussites- que acabaren, anys després, amb una terrible repressió.
Com a curiositat cal dir que des del 1920, una escissió de l’església católica txeca du el nom del reformador bohemi com a homenatge al màrtir i amb l’objectiu de propagar el seu ideari.
Hem vist que hi ha paral·lelismes entre Hus i Luter. Hus pot ser considerat un precursor de la Reforma. Ambdós personatges naixen en el marc del Sacre Imperi Romanogermànic i tots dos representen una reivindicació nacional contra Roma -i en el cas d’Hus, contra Alemanya-, ambdós contribueixen a l’exaltació de la pròpia llengua, ambdós són universitaris, tots dos viuen una època difícil de l’Església, els dos protesten contra les indulgències … i, d’altra banda, el fet dels estudiants de la Universitat de Praga cremant la butlla papal que promulga les indulgències, recorda el fet de Luter cremant, anys després, la butlla papal que condemnava els seus escrits. I encara és més colpidora la convocatòria de Luter a la Dieta de Worms que evoca, com hem dit, la convocatòria de Hus a Constança: Hus i Luter van ser excomunicats.
No obstant, malgrat les moltes similituds, també hi ha -cal dir-ho- diferències en el pensament teològic dels dos reformadors. Si tant Hus com Luter insisteixen que cal reformar l’Església i denuncien els seus mals, si ambdós prediquen la relació directa amb el Crist i l’autoritat final de les Escriptures i el paper dels laics a l’església, Hus es troba, encara, molt lluny de la principal doctrina de la Reforma: la salvació per gràcia i per la sola fe. Hus, potser per pertànyer a una altra època, no va arribar a intuir la grandesa d’aquest principi fonamental de la Reforma del segle XVI, però això no li treu valor ni invalida el fet de ser considerat, amb tota justícia, com un pre-reformador.
La tradició ens ha deixat aquesta coneguda frase atribuïda a Hus abans de morir a la foguera: “Rostiràs una oca (hus: oca) però d’aquí a un segle et trobaràs amb un cigne que no podràs rostir”
Si Hus era l’oca, Luter -qui 102 anys després clavava les seves famoses 95 tesis a Wittenberg- seria, simbòlicament, el cigne?
Sembla que els seguidors de Luter així ho interpretaren.
J. Lluís Paül