Ajuntament de Barcelona y AUDIR (13. 02. 2019)

S’em va proposar presentar al grup de diàleg interreligiós de Sants / Hostafrancs i vaig acceptar. Al cap d’unes hores pensava: en quin moment estem en el grup? En quin moment, a la llum de la fi que perseguim?

Per a mi la fi, l’objectiu final, és el respecte. Però no es pot arribar al respecte sense comprensió de l’altre, de la realitat diferent. Aquí és on s’ha de situar el diàleg interreligiós (a la meva manera de veure).

Paul Ricoeur, referint-se a la lectura de textos, parla de l’arc hermenèutic, una cosa que per al nostre propòsit pot aprofitar-se perfectament (no oblidem que els éssers humans som hermeneutes de la realitat, que tot ho interpretem.

Per a Ricoeur la comprensió té tres moments:

  1. Hi ha una aproximació ingènua (el com ens afecta l’objecte per se). En el nostre cas seria com ens afecta el que és diferent, el que no conec. Ja que no es tracta d’interpretar un text, seria el moment de preguntar-nos pel que coneixem de l’altre: Quin coneixement tinc? D’on em ve aquest coneixement? De retalls de notícies? D’opinions de tercers? etc.
  2. Després, per Ricoeur, ve el moment de la validació. És el moment de donar validesa al coneixement que tinc sobre alguna cosa (en aquest cas sobre altres tradicions religioses). El moment de validació és el moment de l’aproximació real, del coneixement no intervingut. Dit d’una altra manera: és el moment, no de saber coses sobre l’altre que m’arriben per diferents fonts o mediacions, sinó de l’experimentació pròpia del conèixer, escoltar, preguntar, tocar … És anar més enllà per validar o invalidar aquest saber més ingenu i potser condicionat.
  3. Finalment ve el moment de la comprensió. És un moment productiu que ens interpel·la a buscar un nou referent. És productiu perquè la comprensió transforma de manera positiva. És una actualització personal que s’encarna en la vida social, política i religiosa.

No sé si és encertat prendre un model d’hermenèutica teòrica per plasmar el moment en què es troba el nostre grup, a la llum de l’objectiu final que persegueix el diàleg interreligiós. Però buscant paral·lelismes, el grup de Sants/Hostafrancs, es troba en el segon moment d’aquest arc hermenèutic en què ens hem d’interpretar a nosaltres mateixos. És el moment de la validació, de deixar de banda els coneixements erronis, els prejudicis i els estereotips. És, per tant, el moment que ens portarà a comprendre altres realitats, a ser productius i, per tant, respectuosos.

Pr. Joan Medrano
Pastor a les esglésies de Sants i Santa Coloma de Gramanet (IEE-EEC)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

 

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada