Dilluns, 2 de març Fets 8,9-25
Primer intent de suborn i d’obtenir poders de l’Esperit per mitjà de diners. Això es va prodigar
força en èpoques fosques de l’església i va encunyar una paraula: “simonia”. Convertir la
fe en un negoci, d’alguna manera, ha estat sempre una gran temptació. Ja sigui tractar de
subornar Déu (Si tu em dones el que et demano, jo et donaré…), convertir la salvació en una
qüestió de guanys o tractar de comprar béns espirituals.
Esperit de Déu, alena sobre nosaltres i dóna’ns la teva força!
Dimarts, 3 de març Fets 8, 26-40
Felip està atent a l’Esperit a fi d’entendre on havia d’anar, a qui havia de comunicar
l’evangeli i com ho havia de fer. Qui finalment rep el seu missatge és un eunuc etiop, tresorer de la reina d’Etiòpia. Aquest home vol saber més del Déu d’Israel, i Felip
vol comunicar el missatge. La trobada acaba en conversió i baptisme.
Que el Senyor ens capaciti per saber aprofitar les circumstàncies per donar testimoni
de la fe.
Dimecres, 4 de març Fets 9,1-9
L’hora més important de la vida de Pau. És l’hora decisiva. L’home que perseguia els
cristians es troba amb Jesús. No era la primera vegada. Ens ho diu en el seu testimoni
davant d’Agripa (26,14): “És inútil que tiris guitzes contra l’agulló”. Sentir Crist i
no fer-li cas fins la gran culminació. És Pau que es rendeix a la força de l’Esperit.
“Què haig de fer, Senyor?”
Mai no ens hem de resistir a la força de l’Esperit.
Dijous, 5 de març Fets 9,10-19
També és aquest un moment important en la vida de Pau. Ananies representa la
tradició jueva que ha acceptat a Jesús com a Senyor i Salvador. Ara intervé, en la
vida de Pau, per donar una benedicció i una missio: els pagans entren a formar part
del poble de Déu. Pau és l’apòstol que Déu ha escollit i ho serà en el sofriment, però
ple de l’Esperit.
No vull admetre que hi hagi portes tancades a l’evangeli. Déu les pot obrir totes.
Divendres, 6 de març Fets 9,19-25
El miracle s’ha produït. L’home que sembrava el terror entre els cristians ara és un
d’ells i el més treballador i el que amb més força predica que Jesús és el Fill de Déu.
Qui s’ho hagués pogut pensar? Potser ningú. Però Déu té els seus camins, i és en Ell
que confiem. Sentiments contradictoris. Els jueus el volen matar; els deixebles el
volen salvar i ho fan baixant-lo muralla avall.
Cap cor no és massa dur per a la força transformadora de l’evangeli.
Dissabte, 7 de març Fets 9,26-31
El fet devia haver quedat molt gravat a la ment de la gent. No es tracta solament d’una dona
que és alçada del llit de la mort. Lluc fa menció del lloc on va succeir -Jafa- de com es deia la
dona en arameu -Tabita- , de quina era la traducció grega -Dorques- i del seu significat -gasela
– També fa esment del seu caràcter: es donava als altres. Dorques ha quedat a la història com
un exemple de dona dedicada a les bones obres.
Fer de la nostra vida un motiu de lloança al Senyor.
Diumenge, 8 de març Fets 9,32-34
Un fet aïllat. Un paralític, com aquells a qui ajudava Jesús, és guarit. No tots ho eren,
però el poder de la convicció que els donava l’Esperit feia que molts malalts arribessin
pels apòstols a la guarició. No es dóna això, avui? Creiem fermament que sí, encara
que de diferent manera, ja que, de no ser així ¿per què pregar pels malalts?
Preguem pels malalts, un a un, pel seu nom. L’oració és poderosa per ajudar els que
passen per situacions difícils.