Dilluns 28 de març Jeremies 20, 10-13
En la nostra reflexió d’ahir reflexionàvem sobre les dificultats i problemes que vivim en el dia dia. En el nostre text d’avui Jeremies comparteix la seva experiència de sentir-se criticat i perseguit pels seus amics. En aquestes circumstàncies, la solitud es fa més dura i real, sembla que ja no es pot confiar en ningú. Però, el profeta ens recorda que aquesta aparença no és real. Déu està al nostre costat protegint-nos i guardant-nos de tot mal. Gràcies a Déu per el seu esguard!
Dimarts 29 de març 1 Reis 8, 56-60
La pau de la qual ens parla el text és el shalom de Déu, que fa referència a la relació d’harmonia i felicitat que s’estableix quan els homes i les dones restableixen la seva relació amb Déu. El text ens convida a seguir els manaments i a escoltar la veu de Déu de dia i de nit. Necessitem disposar de temps per estar a prop del nostre Déu. Potser faci falta ordenar les nostres prioritats en la vida per donar el primer lloc al Senyor.
Dimecres 30 de març Lluc 9, 18-21
D’alguna manera, en un moment o en un altre, tots som confrontats amb Crist. Ell arriba a la nostra vida i sempre ho fa amb una exigència: la conversió als valors del Regne de Déu. Aquesta trobada amb Crist pot tenir diferents respostes. De fet, la gent, aleshores i ara, les dóna. Però només n’hi ha una de vàlida, la de Pere: “Tu ets el Messies de Déu”. No tothom pot donar-la. Cal haver viscut amb Crist, compartit la seva vida i escoltat la seva paraula.
Dijous 31 de març Deuteronomi 6, 4-9
Aquesta és la professió de fe que els israelites reciten a l’hora de la pregària. Reuneix els elements essencials de la pràctica religiosa: el reconeixement de Déu, com el que és més important a la vida, i l’amor a Déu que ha d’impregnar tota l’existència del creient. Però a aquests dos elements Jesús n’hi va afegir un altre: estimaràs el teu proïsme com a tu mateix.
Divendres 1 d’abril Hebreus 4, 7-11
La paraula de Déu insisteix molt sovint en la importància a la vida humana del que implica el mot “avui”. La vida mai no la tenim del tot. Sempre se’ns escapa. La tenim i la deixem de tenir en un moment. D’ella només posseïm el moment present, l’avui, més encara, l’ara. Per tant, totes les nostres decisions les hem de fer en present, en aquest moment que encara és nostre i que representa la nostra gran oportunitat. També per a la salvació.