Dilluns 22 de juliol
Amós 8, 4-7
El Senyor és qui vetlla per els desvalguts, Déu és qui s’ocupa dels oblidats de la terra. Complir la llei de Déu no és pas altre cosa que inspirar la nostra vida en el seu caràcter, en la seva manera de fer. Podem complir el dia de repòs, esperant que arribi l’endemà per tornar a fer les nostres vides, o podem complir-lo com si cada dia fos dia de repòs.
Dimarts 23 de juliol
Nehemies 9, 9-15
La memòria del poble d’Israel recorda dia a dia l’alliberació i la donació de la llei. En la sortida d’Egipte Déu fundà el poble, en la prescripció dels manaments Déu imprimir el seu nou caràcter. La memòria dels nostres dies ens recorda com Déu ha establert la seva presència en mig de les nostres vides, oferint-nos llibertat i una nova manera de viure. No oblidem, recordem i lloem.
Dimecres 24 de juliol
2 Cròniques 36, 17-21
Acaba la història del poble de Déu amb una nova situació d’esclavatge, després de la conquesta de Babilonia el poble jueu mai no tornaria a ser lliure, fins ven entrat el segle XX. No és qüestió de lleis acomplertes o no, es qüestió de vides inspirades o no, per lo menys aquesta és la resposta que ens dona aquest text. I la terra reposà, reposà de tot el temps en que no la van deixar.
Dijous 25 de juliol
Salm 92
Acaben aquest mes de juliol amb el càntic del dissabte, donant gràcies a Déu per la seva salvació, per la seva cura en cada instant de la nostra vida. Donem gràcies i lloem el Senyor, perquè el seu amor i la seva fidelitat presideixen tots els nostres dies.
Divendres 26 de juliol
Joan 9, 13-34
Com un home pot saltar-se la llei i ser alhora el Messies? Aqueta és la pregunta que es fan els fariseus, però el testimoni de l’home guarit no vol explicar-se res; ell no sap qui es Jesús, ell no es preocupa de la seva manera de complir la llei, ell solament pot donar testimoni de que Déu ha actuat a través d’aquell home per guarir-lo. El miracle no s’explica, no es demostra, el qui s’explica és el que ha quedat transformat.
Dissabte 27 de juliol
Lluc 23, 55 – 24, 12
El dissabte d’alliberament, el dissabte de la presència i el repòs diví s’obra a la nova creació clarejant al matí del diumenge, del diumenge de resurrecció, quan tot allò promès en la llei i els profetes, on tot allò volgut en la creació s’estableix en un horitzó que és la nostra esperança.
Diumenge 28 de juliol
Colossencs 2, 16-23
Tot precepte és ombra d’allò que havia de vindre, del Crist. Per inspirar les nostres vides ja no ens calen normatives, és Jesucrist qui ens ensenya el camí, és el seu Esperit, que sempre ens acompanya, qui ens porta de la mà. Tot era ombra, en Ell ha arribat la plenitud, en ell ha nascut el diumenge.