Ràdio Rubí 99.7 FM “Presència Cristiana” el dia 24 de març de 2015.
Marc 14:1-11
Quan faltaven dos dies per a la festa de Pasqua i dels Àzims, els grans sacerdots i els mestres de la Llei buscaven la manera d’apoderar-se amb astúcia de Jesús i matar-lo. Deien:
–No ho fem durant la festa, no fos cas que el poble s’avalotés.
Jesús es trobava a Betània, a casa de Simó el Leprós. Mentre era a taula, vingué una dona que duia una ampolleta d’alabastre plena d’un perfum de nard autèntic i molt costós. La dona trencà l’ampolleta i buidà el perfum sobre el cap de Jesús. Alguns comentaven indignats:
–De què serveix llençar així aquest perfum? S’hauria pogut vendre per més de tres-cents denaris i donar els diners als pobres.
I la censuraven.
Però Jesús digué:
–Deixeu-la! Per què la molesteu? Ha fet amb mi una bona acció.
De pobres, en teniu sempre amb vosaltres, i els podreu fer el bé sempre que voldreu; en canvi, a mi no sempre em tindreu. Aquesta dona ha fet el que podia fer: s’ha anticipat a ungir el meu cos preparant-lo per a la sepultura. Us asseguro que, quan l’evangeli serà anunciat per tot el món, també recordaran aquesta dona i diran això que ha fet.
Judes Iscariot, un dels Dotze, se n’anà a trobar els grans sacerdots per entregar-los Jesús. Ells, en sentir-ho, se’n van alegrar i prometeren de donar-li diners. I Judes buscava la manera d’entregar-lo en el moment oportú.
_____
La senyora Montserrat conreava hortalisses en el jardí; el bisbe, per la seva banda, havia sembrat flors en un altre racó.
Un dia, la senyora Montserrat va dir al bisbe amb certa dolça malícia: “Monsenyor, vós que traieu partit de tot, teniu aquí un tros de terra inútil. Més valdria que això produís fruits que flors”. “Senyora Montserrat -va respondre el bisbe-, us enganyeu: la bellesa val tant com la utilitat”. I va afegir després d’una pausa: “Potser més”.
Sembla que els problemes de la mentalitat dels deixebles de Jesús de fa dos mil anys, no disten molt dels problemes de mentalitat que tenim els deixebles d’avui, que són els mateixos problemes que té la societat que hem construït aquest segle.
La utilitat. Les coses tenen valor si tenen utilitat.
Quin és el valor d’una obra d’art, d’una pintura? El seu valor principal és el del seu preu al mercat, si no té un bon preu, quin sentit té invertir en l’art? Quin sentit té invertir en la filosofia? Pot menjar-se la filosofia? O la teologia?
Els deixebles de Jesús ja van posar el crit en el cel quan Ell els hi va demanar que alimentessin a la multitud (Mc 6:30ss) “Jesús, això ens costaria uns 200 denaris!”
I ara veuen com aquesta dona malgasta un perfum que es podria vendre per 300 denaris i amb aquests calers alimentar els pobres.
Per la mentalitat utilitarista només compte el valor material de les coses, quant costa alimentar els pobres? Quin preu té fer el bé?
Tenim prou calers per fer-ho? Surt a compte? O surt massa car?
I ens preguntem si val la pena tenir educació, tenir bons mestres, per tots els nens, o si surt massa car; o si realment podem pagar hospitals per tothom, si tothom té dret a tenir salut; o si és assenyat que tothom pugui tenir una casa on viure, i aigua, llum i calefacció.
Haurem de fer números…
Davant d’això el Regne de Déu que Jesús va predicar i ens proposa és el Regne de la gràcia, a on el bé no te preu, a on la bellesa de cada acte és el seu propi valor.
D’aquesta forma la dona quan trenca l’ampolla i derrama el perfum sobre el cap de Jesús, anuncia en un acte ple de bellesa que el cos de Jesús també serà trencar i que d’ell en sortirà com un perfum de vida, el seu esperit per escampar-se per tota la casa, per les nostres cases també, omplint els cors de bellesa i de vida de forma totalment gratuïta, sense cap reticència mercantilista pel mig.
Aquest acte de la dona es fa entre dues escenes de traïció, la traïció d’aquells i d’aquelles que tracten als éssers humans com si fossin coses, i que donen a les coses els valors que només tenen els éssers humans.
En canvi aquesta dona serà recordada a reu del món com la que amb al seu acte ens va mostrar el valor dels actes de bellesa que el món menysprea, els actes de bondat que ens parlen de Déu, de Jesús i que vivifiquen l’ànima i donen sentit a la nostre existència.