És difícil remarcar les diferències entre el metodisme i la resta del protestantisme perquè el mateix Wesley ja havia refusat sempre de caracteritzar els metodistes per la seva especificitat.
Tot navegant per internet -no sé pas si a la deriva- trobo de sobte una pàgina web que crida la meva atenció: la del Centre Metodista de Formació Teològica. Segons la informació de l’esmentada pàgina es tracta d’una institució de l’Església Evangèlica Metodista de Suïssa, França i l’Àfrica del Nord, amb seu a Lausana.
Entre el material que forneix aquesta entrada figura una conferència pronunciada per Patrick Ph. Streiff, bisbe metodista, amb el mateix títol que encapçala aquest escrit, que trobo prou interessant de comentar i de resumir.
L’autor, tot i admetre que d’altres persones poden trobar d’altres característiques pròpies del metodisme, n’assenyala deu d’essencials que fan l’especificitat d’aquest corrent religiós dins del protestantisme.
D’entrada l’autor confessa que és difícil remarcar les diferències entre el metodisme i la resta del protestantisme perquè el mateix Wesley ja havia refusat sempre de caracteritzar els metodistes per la seva especificitat.
Wesley sempre havia remarcat que el metodisme defensava la posició tradicional de l’Església d’Anglaterra en els temps de la Reforma i que ell no afirmava res més sinó el cristianisme primitiu.
Malgrat tot mirem quins són els deu trets específics del metodisme segons Streiff.
1.- L’Evangelització. Cal testificar l’Evangeli. Cridar la gent a anar envers Déu, parlar-los de Crist mort per nosaltres i ressuscitat. L’evangelització és un dels punts més importants del metodisme. La justificació per gràcia -per mitjà de la fe- ha estat redescobert i predicat sempre pels metodistes:
“cada persona té la possibilitat de fer l’experiència del perdó. Tots podem trobar la salvació en la fe en Crist”
2.- Els petits cercles. Els metodistes són coneguts per la importància que donen -donaren?- als petits cercles on bescanviaven les seves experiències i s’enfortien mútuament. Als inicis, els membres d’una comunitat local estaven repartits en les anomenades “classes” grups formats per una dotzena de persones.
3.- Una comunitat oberta. Els metodistes es diferencien d’altres tendències evangèliques pel seu caràcter obert. Mai no s’ha demanat cap confessió de fe per adherir-se al metodisme sinó tan sols, com deia Wesley, “fugir de la còlera de Déu” és a dir, cercar Déu i la seva salvació.
4.- El compromís social i diaconal. Els metodistes es comprometen pel bé en el món seguint en això l’exemple del seu fundador que va començar a visitar les presons, a crear escoles per als infants pobres, a distribuir aliments, a instal·lar farmàcies, a recollir fons per a distribuir-los als pobres…
5.- L’esperit ecumènic. Wesley i els seus seguidors sempre han estat disposats a col·laborar amb els altres cristians -fins i tot amb els catòlics- tal com ho demostren alguns escrits seus. Aquest esperit ecumènic continua avui amb la seva obra a favor del Consell Ecumènic de les Esglésies.
6.- El govern de l’Església per la Conferència anual. Una especificitat del metodisme és la seva estructura eclesial sense el poder jeràrquic ni el de l’església local. El seu organisme fonamental és la Conferència anual que agrupa pastors i laics. L’església local no és autònoma, cosa que dóna unitat a l’església.
7.- El compromís dels laics i l’esperit igualitari. Ja des dels seus orígens el metodisme redescobreix la importància del sacerdoci de tots els creients i els seus predicadors itinerants seran laics. Els homes i les dones han tingut sempre responsabilitats per a dirigir els petits grups i tots els ministeris són oberts als homes i a les dones sense distinció.
8.- Els criteris en la interpretació de la Bíblia. Són quatre els criteris per a la reflexió teològica: l’Escriptura, la tradició, la raó i l’experiència. Naturalment, la Bíblia té la primacia ja que “les Escriptures contenen tot l’ensenyament que cal per a la salvació” però el metodisme reconeix que l’estudi bíblic i la seva interpretació per al món d’avui guanyen quan són il·luminats per la tradició, vivificats per l’experiència personal i convincents per l’ús de la raó.
9.- Promoure la santificació. L’objectiu últim de Wesley no va ser, únicament, conduir les persones a la conversió i a creure en Déu. El seu objectiu era la santificació del cor i de la vida. “Sense la santificació ningú no veurà el Senyor” (He 12,14). Viure l’amor perfecte és al centre de les preocupacions dels metodistes, car, com va dir Wesley, “Una persona pot ser salvada amb moltes doctrines falses, però mai sense amor”
10.- Coneixements i espiritualitat vius. El fundador del metodisme va tenir sempre molta estima per la raó. Mai no va oposar fe i raó. La Bíblia és la font principal de la nostra salvació, però el bon ús de la nostra raó, així com de la tradició i de l’experiència, poden ajudar-nos a discernir millor el missatge de l’Evangeli. La ciència i la religió, el saber i l’espiritualitat mai no s’han d’erigir en enemics.
Aquests són, resumits, els deu aspectes específics del metodisme segons Streiff. El mateix autor assenyala, però, que, avui en dia, alguns autors només insistiran en dos o tres elements com a essencials; ell creu, no obstant, que el veritable metodisme sempre s’ha caracteritzat per una sàvia dosi que evita caure en els extrems però que es pren seriosament el conjunt del missatge bíblic. L’esmentada conferència acaba amb aquestes paraules: “Els germans Wesley no van voler diferenciar-se dels altres cristians per les doctrines o les pràctiques especifiques però van tenir un apassionat interès a promoure el veritable cristianisme del qual heus ací deu aspectes essencials”
J. Lluís Paül