Marta López és la primera dona a dirigir l’església hereva dels metodistes que es van instal·lar a Catalunya fa 142 anys
Ahir es va celebrar l’acte de la seva ordenació
06/10/13 02:00 – BARCELONA – MIREIA ROURERA
Font El punt Avui
L’església protestant Barcelona-Centre, al carrer Tallers, té per primer cop una pastora. Es tracta de Marta López, una dona de 40 anys, casada i amb un fill, que ara fa uns anys va decidir canviar la seva vida de forma radical per dedicar-se a servir Déu.
Tot i que ja fa un any que dirigeix espiritualment aquesta comunitat evangèlica, hereva dels primers metodistes que es van instal·lar a Catalunya el 1871, no va ser fins ahir que es va celebrar la seva ordenació. Va ser una cerimònia molt especial, perquè amb ella també es va ordenar el pastor Jonathan Navarro, de 39 anys, el seu marit, que està destinat a l’església evangèlica de Rubí.
“La societat és molt material i ha deixat de banda la fe. El meu marit i jo sempre hem estat molt compromesos amb l’Església i, en un moment donat, quan ja teníem el nostre fill i tot, vam veure que no acabàvem de fer el que predicàvem i ens vam voler implicar més. Com que vèiem que faltaven vocacions, ho vam tenir clar: ho vam deixar tot i ens en vam anar a estudiar teologia a Madrid, que és on hi ha la facultat protestant, i ja vam començar a preparar-nos per ser pastors”, explica. A Madrid, la Marta i el seu marit s’hi van estar quatre anys, però, un cop acabats els estudis, de seguida els van reclamar a Catalunya, ja que faltaven pastors. El protestantisme, com el catolicisme, també pateix la falta de vocacions, tot i que en permetre que siguin clergues persones casades i dones, les vacants se supleixen més ràpid.
Ara, la Marta espera fer bé la seva feina. “Els pastors no només hem de dirigir el culte, que, com que s’ha de preparar el sermó porta moltes hores de feina encara que la gent no s’ho pensi. També hem d’organitzar la part d’ensenyament, perquè tenim una escola d’estudis bíblics, i, finalment, l’acompanyament de les persones, que és la part que porta més càrrega emocional però també la que és més gratificant.”