Dilluns, 30 de juny
Joan 20, 31-31
Creu en Jesús és acceptar la seva Paraula, i el llenguatge alliberador de Déu que ens ofereix, perquè els seus mots són vida nova, transformada, que pot es fa benedicció per els qui ens envolten. La memòria de la comunitat ha encarnat sempre, d’una forma renovada, al Jesús fet Paraula de Déu per nosaltres.
Dimarts, 1 de juliol
Isaïes 1, 1
La paraula del Senyor arriba sempre emmarcada dins de la història humana. El profeta no porta un missatge aliè a les circumstancies del poble de Déu, ans al contrari allò que ha de dir-nos es significatiu per allò que ens succeeix, perquè Déu no es preocupa de la nostra ànima, sinó de la nostra vida; Déu no mira el nostre futur, sinó que ve a parlar-nos en el nostre present.
Dimecres, 2 de juliol
Isaïes 1, 2-9
La profecia d’Isaïes s’obre amb l’acusació de Déu vers el seu poble; un poble que l’ha abandonat, que li ha girat l’esquena. La desgràcia d’Israel no és pas un problema de càstig, sinó de males decisions polítiques, que s’han pres per por a les fortes nacions veïnes. Quan la por ens guanya deixem de costat allò que sabem és correcte, allò que Déu ens diu, per abocar-nos al desastre de, amb les nostres accions, intentar salvar-nos.
Dijous, 3 de juliol
Isaïes 1, 10-20
El poble que ha donat l’esquena a Déu segueix complint amb els seus ritus religiosos, però, com podrà Déu acceptar-los? No busca el nostre Déu, no ho ha fet mai, persones religioses, que compleixin amb allò que se’ls demana però que, en realitat, tenen els cors plens de maldat; Déu vol un poble que faci justícia, que aculli al desemparat. Solament hem d’escoltar-lo, solament això ens demana, perquè Déu vol perdonar.
Divendres, 4 de juliol
Isaïes 2, 2-5
El missatge del profeta camina entre una realitat desoladora de desobediència i l’esperança d’un poble que tornar la seva mirada a Déu, l’escolta, i es transforma en aquella benedicció per a les nacions, per la que fou creat. A Jerusalem, en mig del poble, Déu manifestarà la seva saviesa, per transformar un món bèl·lic en una creació pacífica, però, per a fer-ho, el poble ha de caminar en la llum. Què il·lumina les nostres passes?
Dissabte, 5 de julio
Isaïes 2, 10-22
El poble de Déu ha oblidat qui és Yahvé, la seva majestat, el seu poder; Ell és per sobre de tot i de tots, Ell és el Senyor de l’univers. Com ens presentem davant Déu? Creiem que podem manegar-lo com a un ídol? La humanitat és altiva i orgullosa, creu que pot confiar en ella mateixa, que Déu no pot fer res. Hem confós paciència amb debilitat, amor amb permissivitat, hem confós a Déu i hem oblidat qui és el que ha vingut a viure en mig nostre.
Diumenge, 6 de juliol
Isaïes 3, 8-15
Està ofès el Senyor, i ho està perquè aquells que havien de guiar al seu poble, en realitat l’escanyen, els que havien de cuidar de les seves ovelles, les ofeguen a tributs, els hi roben tot el que tenen. Mira Déu la injustícia i no pot sofrir-la. Sota dirigents i mandataris sempre hi ha un poble, un que ha de viure segons la justícia que es marca des de dalt, però el Senyor mira al poble oprimit, i el vindica. El nostre Déu és el Déu dels pobres.